Justificació:
-Els mites, les esteses creences populars fonamentades en informacions esbiaixades, fan part del nostre actuar. (“¿Hem de ser lleials als mites que sostenen la nostra civilització o als fets “demostrats” de la ciència?”, es demana Campbell).
-La ciència no és gens estable, es mou i avança cada dia. “Cada nova troballa de la ciència tomba una de les idees que hem anat encobeint sobre el que som”, assenyala McTaggart.
-Les neurociències han aportat informacions abans insospitades.

Experiències (9 dels 50 neuromites a canviar -a data d’avui-):
-La lectura incorrecta d’un fet neurobiològic (la proliferació de connexions neuronals en els primers anys de vida) s’ha aprofitat per inindar el cervell de conceptes, vocabularis, coneixements…que tanmateix no serveixen de res si no es treballa des de l’espontaneïtat el plaer i el joc.
-L’efecte Mozart és un altre dels mites a desterrar, malgrat anades i vengudes. (Però si hi ha beneficis cognitius a l’hora de escoltar i tocar un instrument)
-Sols utilitzam un 10% de les capacitats del cervell. Mentida!. No es poden augmentar capacitats de manera fàcil i ràpida. Cal treballar de forma insistent. El cervell utilitza tots els recursos (genètica i entrenament) cada vegada que s’enfronta a la solució d’un problema o en els processos d’aprenentatge.
-Cervell dret/cervell esquerra, altra mentida. No hi ha dos cervells que treballin de forma independent. La informació entre els hemisferis, a través de l’anomenat cos callós, és constant.
-Existeixen talents diferents (nins visuals, auditius, cinestèsics…). Mai s’han mostrat evidències d’un ensenyament selectiu.
-El “cervell treballa com un ordinador” és una altra mentida estesa. Els cervells operen sobre base de significats emocionals i de consciència que resten lluny de cap disseny computacional.
-S’ha de parlar bé una llengua abans d’aprendre’n de noves és un altre fals mite.
-Que els cervell de l’home i la dona difereixen en la forma en que aprenen. (aquí hi ha molt de llevat posat!)
-I finalment el tema, també mític, de les percepcions extrasensorials quealimenta el pensament màgic primitiu front al pensament crític i analític

Font: Mora, F. (2013). “Neuroeducación. Solo se puede aprender aquello que se ama”. Madrid:Alianza (2016). El títol parla sol, un llibret que si fos recomanador ho faria a tots els docents (però no és el cas, cada persona ha de triar les seves lectures). Un dels capítols és “Neromites: coneixem destruint el que és fals” fent referència a les creences arrelades i que, avui, ja no s’aguanten.

Conclusions/Aportacions
-Repassem els nostres mites. S’aguanten?. Quines creences podríem qüestionar?
-Quines són les nostres fonts d’informació?

(Imatge de la Viquipèdia)