Ara mateix, temps teòric de collita d’ametles, encara vigent en altres indrets de l’Illa.
S’ha dit altres vegades, els mots, com els objectes van lligats a la utilitat. El concepte secall, a nivell locals molts anys lligat a la tercera de les accepcions ha perdut vigència perquè al no haver-hi ametlers per collir-hi ametles, no cal separar els secalls. Els secalls sense bessó o de bessó molt prim, desvirtuaven la prova que s’acostumava a fer per determinar el preu. Per això es retiraven.

Amb tot i amb això, el mot, com es veurà te un abast més ampli.

El DCVB mostra:

SECALLm.
|| 1. Terreny molt sec, on l’aigua de pluja no s’atura gaire (Plana de Vic).
|| 2. Branca seca, mancada de suc vital (Lluçanès, Plana de Vic, Urgell, Camp de Tarr., Maestrat); cast. reseco, reviejo. Collí unes argelagues…, les apilà i hi llençà damunt un braçat de secalls, Valor Narr. 63.
|| 3. a) Ametlla o anou que té el bessó sec (Camp de Tarr., Mall.).—b) Oliva que cau de l’arbre molt aviat, quan, sense esser verda del tot, encara no ha posat l’oli (Tortosa).
|| 4. Bescuit prim i sec, especialment usat per a prendre xocolata (or., occ.); cast. bizcocho de soletilla. Els bolados y secalls hi anavan a faldadas, cançó pop. (ap. Milà Rom. 373).
|| 5. Persona o animal molt magre.
Secall: llin. existent a Barc., Bellmunt, Valls, Falset, etc.
Fon.: səkáʎ (or.); sekáʎ (occ., val.); səkáј (or., bal.).
Etim.: derivat de sec.

Aportació: Bel Alemany