Mots perduts: llavorim

Com no podia ser d’altra manera perquè encara és viu, en Pau Quina el té a la llista del malnoms (Quina,P.(2005). “Els malnoms de Sant Llorenç”. Sant Llorenç: Flor de Card -Pou Vell núm.7-)

Però, ara i aquí, es vol retre recordança tant a la realització amb la plana o ribot de fuster, -en bona part perduda-, com a lús, múltiple, que s’acostumava a fer-ne:  des de llit per a la gàbia dels conills o el nieró de les galines, passant per l’encenall del foc, o com a fregall, mesclat amb serradís, per a les rajoles de ciment polit que es posaren de moda en els anys cinquanta i seixanta en substitució del tradicional trespol de calç i grava.

El DCVB mostra:

LLAVORIMm.
Llavoradures; conjunt de bocins separats d’un cos en llavorar-lo (mall.); cast. desbastaduras, roeduras.
Fon.: 
ʎəvoɾím (mall.).
Etim.: 
derivat intensiu de llavorar.

 

LLAVORAR v.

|| 3. tr. Llevar de poc en poc, amb una eina tallant o per altre mitjà, la part més superficial d’una cosa, especialment de fusta o pedra (Montblanc, Camp de Tarr., Mall., Men.); cast. desbastar, corroer, limar. Afanyat sas horas passa | llavorant amb sa gobia, Aguiló Poes. 137. «S’aigua ha llavorat aquell coster»: l’aigua de les pluges ha anat llevant terra del coster.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.