Vaig començar a conèixer el món de la gimnàsia veient Nadia Comaneci a les olimpiades (1974?); la primera gimnasta qualificada amb un 10 (ni tans sols els marcadors estaven preparats per aquesta nota). Anys després vaig seguir veient gimnàsia pero la cosa ja no era igual, No hi havia na Nadia i les meves observacions de “ninetes” de més de 20 anys me veren arribar a escarrufar…Aquestes dones no eren normals, la gran majoria eren petites i senzilles .Vaig cercar dades i se’n troben poques i incompletes; Na Nadia a l’any del primer 10 pesava 30 Kg i no he trobat l’altura. Va fugir a USA el 1980 i es va fer públic el sistema d’entrenament; des dels 5 anys, vuit hores d’entrenament cada dia amb control estricte i insuficient de beure i menjar fins al punt que bevien de l’excusat i es menjaven el dentifrici per calmar la gana. Els altres països tenien les mateixes talles i pesos de les que feien la mateixa cosa. Es com criar bonsais (no creixen el que toca per falta de nutrients).
A les darreres olimpiades, les d’enguany, s,ha retuda psicològicament una altra gimnasta de 10, aquesta vegada americana Simona Biles, 24 anys, 1’42 m.
El criar bonsais humans està institucionalitzat,ningú en parla d’això , i els olímpics depenen de l’Estat. S’amaguen dades d’edat, talla, pes, dietes…i els periodistes i comentaristes ni en fan cap comentari ni mostren imatges d’aquestes atletes vora persones d’estatura normal, no n’he trobada cap amb altres persones que puguin servir de referència per comparar la estatura. Sols a la foto de na Simone Biles puc dir que l’altura de la barra on es mou es de 15 cm.