Actituds

El dia que els Malalts de Turmell organitzaren una cursa per diversos carrers del poble i els voltants del nucli urbà de Sant Llorenç, la meva dona i jo ens vàrem trobar, quan tornàvem de foravila, que el carrer Gabriel Carrió estava tancat al trànsit rodat. En arribar-hi, vaig demanar a un dels guàrdies municipals què havia de fer per anar a canostra. La seva resposta va esser: «Esperar que acabi la cursa», i ens va girar l’esquena. Com que dúiem coses de pes, tornàrem enrere amb la intenció d’accedir-hi per la carretera de Son Servera, ja que vèiem que d’aquella banda els cotxes podien circular. Així, voltàrem pel camí de la fàbrica de sa Cova i arribàrem al pont que dona a la carretera de Son Carrió, però allà, un altre municipal ens va dir que aquell tram també estava tancat. «Com ho podem fer per arribar a canostra, idò», li vaig demanar. Ell va agafar el walki-talki, va trucar a un altre guàrdia i, després d’explicar-li el problema, li va demanar: «Quina solució li podem donar?». La resposta va esser la mateixa: «Que esperi que acabi la cursa». Desconec si era el mateix funcionari amb qui havia parlat jo poc abans. Al final, vaig poder arribar a canostra voltant per la via de circumval·lació fins la carretera de son Servera, pujant pel carrer de la Mar i conduint en direcció prohibida durant un tram del carrer Caritat –com altres vehicles–, ja que no podia venir ningú de davant perquè els carrers estaven tancats.

Comprenc que si un col·lectiu organitza una cursa –a peu o en bicicleta– pels carrers dels poble, és lògic que es talli el trànsit rodat, perquè la seguretat de les persones s’ha de posar en primer lloc, però veig una diferència molt important en l’actitud dels dos municipals. El primer, fent valer la seva autoritat, es va limitar a fer complir les normes, sense importar-li si causava un problema a dos veïns del municipi; el segon, en canvi, va intentar trobar una solució, que de fet existia, perquè poguérem arribar a canostra sense interrompre la cursa.

Són dues maneres d’entendre el seu ofici: estar al servei de la comunitat o limitar-se a aplicar el reglament.

3 pensaments a “Actituds

  1. Entenc que, de vegades, no tot és blanc o negre.
    Hem de tenir en compte que si un policia et diu que pots anar en direcció prohibida, és.ell qui t’autoritza a fer una cosa no permesa. Si tu fent allò tens un de nou, podries dar-li la culpa al policia perquè ell t’hi havia autoritzat o perquè ha girat la vista a una altra banda quan ha vist que ho feies.
    Els policies, no tan sols són responsables de les seves actuacions, sinó també de les actuacions que per una cosa o altra permeten fer.
    Això no vol dir que no hagin de deixar passar, si es pot o si hi ha una manera de fer-ho, però si no és possible i és cosa de 5 o 10 minuts, s’ha d’esperar, tant si és per una cursa, com si és per una processó o qualsevol altra esdeveniment.
    Vaja, és el meu punt de vista.

  2. El policia no em va dir que podia anar en direcció prohibida, va esser una decisió meva perquè el carrer Clavell també estava tancat per mor de la bastimenta de ca ses Monges i perquè no podía venir ningú de davant. De fet, hi havia altres cotxes aparcats també en direcció contrària, en el carrer Caritat.
    Però l’article no va d’això, sinó de la diferent actitud dels dos guàrdies a l’hora de voler cercar o no una solució per a dos ciutadans.
    Per cert, no varen esser cinc o deu minuts, sinó més bé una hora grossa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.