Primer va ser el col·legi de sa Coma, que després de 15 anys de queixes i lluitar-ho molt pareix que ha aconseguit solucionar gran part dels problemes que tenia en les seves infraestructures; ara ve Son Carrió (si entrau a la notícia veureu els desperfectes que han produït les darreres pluges a causa de les pobres instal·lacions on treballen); i la de Sant Llorenç vendrà just després (la part davantera està talment com quan jo era petit i no vaig estrenar l’edifici precisament jo).
Com dèiem sa Coma, després de molt cridar i queixar-se (a la revista Card.cat per no anar més enfora tenim documentada una reivindicació a l’any 2017: enllaç. I ja venia de molt abans… 15 anys de fet), ha aconseguit que el Govern li faci un poc de cas i subsanar les deficiències d’infraestructures que patia (enllaç de la bona nova). Però els problemes educatius al nostre terme no acaben aquí (i no me referesc només al fet que no tenguem institut… sinó que el que tenim està en mal estat i necessita reformes urgents). L’altre dia, per exemple, va ser notícia l’escola de Son Carrió, que des de fa uns 6 anys (sobretot des que ha crescut amb infants de pobles veïns), pateix també problemes d’infraestructures (barracons, i per més inri, amb goteres). Aquests vídeos d’IB3 ho deixa patent:
I a Sant Llorenç no li anirà molt millor. L’edifici davanter és vell (no fa gaire estaven apuntalats els arcs, per no anar més enfora) i si bé té la part de darrere més nova, la part indicada no deixa de ser un edifici antic que aviat necessitarà ser arreglat.
Però ja ho diuen que l’educació, com que no és immediata a la vista, dona pocs vots i els governants li solen fer poc cas. Com no cridem un poc i ens facem sentir…