A Cala Bona i durant el mes d’octubre, podem visitar tres exposicions. L’artista Amparo Sard exposa a l’hotel Marins Playa Suites, Natasha Lebedeva ho fa a l’hotel Protur Alicia i Fernando Savino a l’hotel Cooee Cap de Mar.

AMPARO SARD (Son Servera 1976)

En un món dominat pels mitjans tecnològics, Amparo realitza una obra que tracta de temàtiques socials, emocions, vivències… de caire feminista i utilitzant tots els llenguatges possibles des d’una postura reflexiva que ens qüestiona la mateixa existència. Aquesta relació amb la realitat social i les seves conseqüències, que a vegades no veim o no volem veure, és el que ella ens mostra. El seu estil és directe, actual, compromès… qüestionant el paper que la societat imposa a la nostra condició humana.

Amb una obra intimista i autobiogràfica on es representa ella mateixa creant imatges de situacions viscudes amb autoretrats, mans, arbres… i explorant temes com la memòria, el cos, la naturalesa… per endinsar-se cap a nous camins i intensificar l’expressivitat del seu missatge.

A través d’aquestes perforacions, forats de llums i ombres, els seu segell més personal, aconsegueix una transparència capaç de transmetre les seves emocions i sentiments amb continguts privats i psicològics. La seva escultura, concebuda com un dibuix en l’espai dona forma al buit amb un cert vincle amb la natura que també juga un paper important dins la seva obra.

Més enllà dels seus valors plàstics i formals, trobam una manera de fer i d’entendre que transcendeix l’àmbit de l’art, una obra oberta on tot és possible i on els límits els marca el propi espectador, que cerca respostes i significats.

NATHASA LEBEDEVA (Sant Petersburg 1975)

Artista visual establerta a Mallorca on realitza unes obres molt equilibrades. Descobreix l’illa participant en els tallers de gravat a la Fundació Pilar i Joan Miró.

Si dins l’art contemporani la fotografia tendeix a l’experimentació i la investigació, la seva forma de treballar li permet moltes possibilitats, ja que després de descobrir el Photoshop es va obrir un camp creatiu d’una llibertat absoluta per poder jugar amb la composició i els conceptes. Creant aquestes imatges per ordenador, porta la fotografia on ella vol per donar-li vida pròpia.

A través de la percepció personal de l’artista inspirada amb la natura, fruit de la seva imaginació i convivència amb aquest paisatges reals, els dona una altra vida. Aquestes imatges modificades, afegides, escenificades… fan que puguem veure uns llocs reals i irreals alhora com a petits tasts a la nostra capacitat d’inventar.

Si la fotografia ens remet als temes a través de la imatge captada, Nathasa ho fa, a més, creant una il·lusió de la realitat que es converteix al mateix temps en una experiència, en una aventura, en un viatge cap a llocs imaginats, misteriosos i màgics. Pretén així anar més enllà del simple clic mecànic de la càmera o de la foto com a document. Pensem com dins la nostra memòria els paisatges es transformen contínuament, qüestionant el temps i la vida d’aquests.

FERNANDO SAVINO (Buenos Aires 1964)

Sembla que l’obra de Savino, de tendència figurativa, fos d’un temps passat, poc freqüent dins l’art actual. La seva sensibilitat imaginativa ens permet desxifrar una escenografia d’un discurs plàstic sobre l’ésser humà. Si és fa difícil avui trobar noves formes d’expressió fora de les noves tecnologies, he de reconèixer que en Savino ho aconsegueix des d’un enfocament molt peculiar.

Ell ha sabut individualitzar el seu treball amb una obra d’arrels metafísiques per reflexionar sobre la vida i el temps. Una manera de fer que ens remet al constructivisme simbòlic bidimensional, ric en matisos i detalls. D’aquí que poguem afirmar que amb unes composicions equilibrades i suggerents estam davant un constructor d’imatges fràgils, com fràgil és la vida, sense estridències ni excessos.

Amb el seu particular llenguatge plàstic i amb una tècnica que executa amb sinceritat, ens aporta unes altres formes de representar i ho fa amb una obra original d’un encant visual diferent. La seva pintura, lenta, meticulosa, perfeccionista… es recrea dins les infinites possibilitats de la imaginació. Va teixint un món de sensacions, d’imatges amables que invadeixen l’espai harmònicament i que es poden considerar com a fragments de memòria visual i mental. Tal vegada estam davant una reflexió sobre la naturalesa de l’art i la seva funció social.

Si l’art és comunicació, aquestes simples pintures que funcionen com a collages, adquireixen una vibració especial, generant una sensació de moviment, unes narracions, unes petites històries que des la seva visió personal enriqueixen la nostra pròpia lectura, plena de metàfores de viatges i experiències.

Darrera tot aquest joc de figures que es mouen lliures per l’espai hi trobam una recerca d’un llenguatge ideal, d’una bellesa perduda. La frescor i espontaneïtat no està renyida amb la serietat i la reflexió. Cada quadre és una porta oberta a la imaginació, on les seves peces ens transmeten calma i equilibri.