Va sorgir de forma espontània en la conversa; mentre n’Antoni (Cus) parlava de la productivitat de les galines que te en el solar de Son Patró.

Es mot ben perdut. En el nostre entorn agafa la forma de “cocover”. Certament, a nivell industrial, hi ha producció d’ous i d’aviram. Ha desapareguda la professió lligada al tradicional ús de la barata que tant s’usava fins en els anys cinquanta del segle passat, quan la producció i comercialització d’ous era part fonamental de l’economia familiar.

Un d’aquell mots que resta en el record de les persones majors.

El DCVB mostra:

COCOUER, -ERA m. i f.
Comprador i revenedor d’ous i aviram (Mall.); cast. recovero. El sen Pere de les táperes y en Tomeu el cocouer, Oliver Obres, ii, 20. Els cocovers amb l’ase llur a rerassaga, Colom Nerto 82.
Fon.: kokowé (Mall.); kokové (Manacor, Sóller); kokoé (Manacor).
Etim.: derivat de cocou.

Imatge de Google