“Per sant Lluc, nesples pelluc” (18 d’octubre)
“Amb temps i palla d’ordi maduren les nesples”
Fruita de l’arbre anomenat nespler o nesprer (Mespilus germanica) que en el nostre entorn es feminitza i es conegut com a nesplera.
No es podia tancar aquesta tanda de fruites singulars sense fer referència a les nesples. Antany fruita ben habitual.
Devers Tots Sants, en aquesta època es collien verdosetes, s’estenien sobre un canyís de caramuixa, a vegades cobert de palla d’ordi, generalment en el sòtil, i després de mica en mica, a mesura que anaven madurant es consumien.
Amb les nesples passa una mica com amb els ametlers en terra prima. En cent anys han passat de ser cireres de pastor a ser empeltats amb mudes de nesplera i a morir per desatenció i falta de cura, a vegades engolides pels romeguers.
Per això s’ha de considerar, avui, fruita esporàdica. N’hi ha però no gaire. En resten algunes en horts i jardins d’arbres comprats.
Val a dir, també, que la nespla si es consumeix i no és ben madura rapa a la llengua
Jaume Santandreu a “Nissaga de sen” li dedica un llarg poema “Elogi a la nesplera” (1983) que acaba així:
“Mon cor de terròs aspre no estima l’olivera,
ni el taronger, ni el roure, ni l’alzina, ni l’om.
Retron a la bardissa de malmesa sendera
només per contemplar-te, essencial nesplera,
i voler ser qui som”
Informacions:
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia
Fruit semblant i encara més oblidat és la serva si el vols posar a la llista.
Igualment és curiós com si poses NESPRA al google veus com moltes pàgines el confonen amb el nostre nispro. Això es deu a una confusió lingüística que ve de lluny pel que sembla.
https://www.google.com/search?q=nespra&tbm=isch&ved=2ahUKEwjJw-T5uvnzAhUGCxQKHdX0BykQ2-cCegQIABAA&oq=nespra&gs_lcp=CgNpbWcQAzIFCAAQgAQyBQgAEIAEMgQIABAeMgQIABAeMgQIABAeMgQIABAeMgQIABAeMgQIABAeMgQIABAeMgQIABAeOgYIABAKEBg6BAgAEEM6CAgAEIAEELEDOgsIABCABBCxAxCDAToICAAQsQMQgwFQ_gVYvR5guyJoAXAAeACAAV-IAewEkgEBOJgBAKABAaoBC2d3cy13aXotaW1nsAEAwAEB&sclient=img&ei=oBGBYcnzJYaWUNXpn8gC&bih=969&biw=1920&rlz=1C1GCEU_esES972ES972
A efectes practics: nispro en castella es nispero
nespla en castella es nispola
😎
Sembla que no som l’únic que li sorprèn aquesta curiosa confusió lingüística. He trobat fòrums de debat i tot: https://forum.wordreference.com/threads/nespre-nespra-nespla-nispro.806898/
L’aportació més interessant trobada és aquesta, que aclareix moltes coses:
Traductora, has de saber que en realitat hi ha dues fruites que es diuen nespla o nespra o nispro…
L’una és aquesta: http://upload.wikimedia.org/wikiped…eaves.jpg/450px-Medlar_pome_amoung_leaves.jpg
que correspon al Mespilus germanica, he trobat Common Medlar.
Aquesta és una fruita tradicional, que es troba a la Mediterrània de tota la vida, i que antigament era més coneguda. Té la particularitat que s’han de collir les nespres verdes i es deixen madurar collides.
Modernament, però, va arribar un altre arbre, Eriobotrya Japonica, que fa aquests fruits:
http://upload.wikimedia.org/wikiped…_japonica3.jpg/450px-Eriobotrya_japonica3.jpg
Aquest arbre no té res a veure amb el nesprer tradicional, però la semblança externa de l’un i l’altre, les fulles i sobretot la forma dels fruits, va fer que la gent li posés el nom de nesprer. Amb el temps aquest nou nesprer (del Japó o micaco) ha fet pràcticament desaparèixer l’altre. En anglès he trobat Loquat.
Al DCVB hi surt nespla o nespra (f.) per referir-se a la nespra tradicional. I nespro o nesplo (m.) per referir-se al més conegut o japonès.
En canvi el DIEC el trobo més confús. Nespla sembla que és per la tradicional i nespra per la japonesa.
Tot això i molt més ho podeu trobar a la wikipèdia, no us penseu que jo em sé els noms científics de meòria, :p
Per cert, que jo tampoc puc votar. Al Vendrell en diem el nespro.
Un altre article ben aclaridor: https://llenguanacional.cat/pdf/LN65_14.pdf
“En cent anys han passat de ser “granyoners” ”
NO s’empelta damunt granyoner, sino damunt cirerer de bon pastor.
PD: no sé si els pinyols neixen,i si ho fan que surt.?
Rectificat. El que teniem a casa era un empelt sobre cirerer de pastor. Segurament al ser tant el cirerer de pastor com el granyoner de la mateixa família (Rosaceae) l’empelt també hi pot anar bé. (No ho he experimentat)