Mots de diverses accepcions segons indrets i costums.
En el nostre entorn s’usa, s’usava, fonamentalment la segona la del “Suc brut que destil·la d’una cosa posada en remull”

El DCVB mostra:

VERINADAf.
|| 1. Conjunt de verí acumulat o segregat per un animal, i en sentit figurat, per una persona o cosa; cast. ponzoña. De llur cor lleig esclata la verinada a doll, Atlàntida ix. Que gitu d’un cop Satanàs tota sa seua verinada!, Ruyra Pinya, ii, 109.
|| 2. Suc brut que destil·la d’una cosa posada en remull (Mall.). a) Aigua bruta que queda dins el safareig de la tafona després de treure’n l’oli.
|| 3. Granellada, erupció de la pell (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Pallars, Urgell, Ll.); cast. sarpullido. Es una verinada de calor, Pous Empord. 28.
|| 4. Fer o Treure la verinada: desfogar-se, alleugerir-se tossint, escopint, cridant, etc. (mall.); cast. desahogarse. Senten sa tossina escardada des sabateró que fa lo que pot per arrancar sa fleuma y fer sa verinada, Ignor. 15. Escupint an es carrer, a fi de treure sa verinada, Maura Aygof. 49.
|| 5. Caure verinada: ploure aigua gelada, pluja molt freda (Empordà).
Fon.: bəɾináðə (or.); beɾináða, beɾináðɛ (occ.); vəɾináðə (bal.).
Etim.: derivat de verí.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google