L’altre dia va sortir el mot “engalavernat” en una conversa entre amics de la meva edat referit a un nirvi que tenia atrofiat  (és el que té intentar fer certs esforços físics o esports de risc a certa edat)- És ver que nosaltres encara l’usam de tant en tant (de cada cop més substituït per sinònims més generals com “fotut”, “fet pols”, “travat”…), però no tant els joves (no sé si tant pel seu parlar modern o  per la seva bona forma física).

Significat:

1. Privar una cosa del seu moviment propi i normal (Mall., Men., Eiv.); cast. envarar, trabar.

Engalavernar-se un nirvi: posar-se enravenat i sense moviment. Engalavernar-se una corriola: sortir la corda del solc de la corriola i quedar aturada i descansant damunt el fusell o eix d’aquesta (Mall.).

2. Mal engalavernar: posar una cosa en males condicions de funcionament, de manera que no pot exercir la seva funció pròpia (Mall.). «Això està molt mal engalavernat».

Grafies documentades: “Quan los meus genois tendré | freds i engalavernats | que seran com a baldats | i vinclar-los no podré”, Santandreu Mort Jud. 194.

Etimologia:derivat de galaverna, paraula que originàriament devia significar ‘gel’, relacionable amb les italianes dialectals calaverno (toscà), gaverna (genovès), galaverna (bolunyès), etc. (cf. C. Nigra ap. Arch. Glott. It. xiv, 276; Meyer-Lübke REW 4126).