Realment havia tancat aquest llarg tema de fruites singulars, tal vegada hauríem de dir d’encant infantil, que es van perdent o que han perdut presència des de l’arribada del turisme ençà.
Però en Pau Quina, un dels pocs lectors, o si més no guaitador d’Entorn va fer el suggeriment i no en puc defugir.

Val a dir, però, que l’única experiència que tenc en relació a la servera (Sorbus domestica) en va ser una que vam sembrar, de forma anecdòtica, a ses Sitges quan teníem visites d’infants. Va viure dos anys i es va morir sense arribar a fruitar mai. No totes les terres son idònies per a totes les plantes. La terra argilosa i compacte que tenim no li va acabar d’agradar ja que, la servera, precisa sols calcaris amb bon drenatge.

En tot cas i a diferència de les altres fruites assenyalades, d’infant no en vaig conèixer ni l’arbre ni el fruit. Si no fos per la necessitat de conèixer i recuperar les velles fruites, per la singularitat del nom, el mateix que el poble veïnat, i per alguns esporàdics exemplars, no gaire vells, que hi pugui haver en jardins no sabria dir, idò, si la referència es gaire adient.

A “informacions” es poden ampliar descripcions i curiositats relatives a l’arbre i als seus fruits.

Encara que sigui de passada, i vists els fruits, ja secs, que mostra el garballó del corral voldria fer menció específica als que nosaltres anomenam plomissons, les fruites comestibles del garballó (núm. 19 de Entorn). També una fruita de tast infantil dolça, filosa i de poca popa..

Informacions:
Herbari virtual
Viquipèdia
Jardineriaon.com

(Serves, imatge de Viquipèdia)