Volia reflexionar sobre una sèrie de coses que recentment estan passant amb el coronavirus (o notícies relacionades) i què millor que el format EMOTICONA’T per parlar-ne. Serà de to un poc més reflexiu, això sí, ja que l’humor té poca cabuda devora aquest maleït bitxo. 

DE NOU AUGMENTEN ELS CASOS

Si heu llegit les notícies o simplement vos heu aturat a mirar el vostre voltant, veureu que el números de contagis per covid van augmentant dia a dia. De fet, conec poca gent que no tengui algun conegut contagiat o que almanco hagi estat contacte directe, si és que no ho és ell mateix, signe més que evident que els contagis en la comunitat estan creixent.  I això que encara no s’ha escampat la nova joia de la corona: la recent variant, l’òmicron.

PD: per sort a Sant Llorenç aquest augment encara no es nota en excés. Segons la web oficial de la Conselleria aquests darrers 14 dies només duim 11 casos acumulats (26 en tot el mes), però de totes maneres mentre creixin d’aquesta manera els números al nostre voltant, tard a o d’hora ens acabarà afectant.  Això sí, el més important, les hospitalitzacions, encara no augmenten gaire, mostra que les vacunes estan fent efecte en aquest sentit.

ÒMICRON 

Una nova incògnita entra amb aquesta nova variant. Per ara  encara no saben si ens afectarà de manera més greu o no (encara és massa prest) però sí que sembla que es transmet de manera més ràpida de persona a persona i que li és més fàcil esquivar la protecció de les vacunes. I és que mentre no s’aconsegueixi vacunar la resta del món (és a dir tots els països en vies de desenvolupament) seguiran apareixent lletres greugues una darrera l’altra, les quals es posen per designar cada variant nova que sorgeix del coronavirus precisament per no estigmatitzar el país on se descobreix (a pesar que molt no ha funcionat, si no que ho demanin a Sud-àfrica).

CAL VACUNAR ELS INFANTS?

Sorgeixen molts interrogants davant la possibilitat de vacunar els menuts. Molts experts indiquen que són més grans els beneficis que els perjudicis  i no seré jo qui ho posi en dubte, almanco a priori, però també cal reconèixer (i ells mateixos ho admeten) que la corba entre beneficis i perjudicis es redueix respecte als adults. Se sap que  la covid no afecta generalment de manera tan greu als més petits, així que el fet de vacunar-los en principi no és tan urgent com els adults. De la mateixa manera  si la intenció és aturar la transmissió col·lectiva, no vol dir que funcioni ja que si alguna cosa no han impedit les vacunes és la transmissió (la gent vacunada també cantagia malauradament), a pesar que sí pal·liar els efectes adversos del virus,  així que vacunar els infants no sembla que sigui la solució definitiva tampoc per impedir la transmissió (i manco amb l’entrada de la nova variant òmicron). De fet altres experts (sense anar més enfora avui a El País la la prestigiosa epidemiòloga sud-africana Quarraisha Abdool Karim) apunten que en lloc d’això, molt més secundari, seria més fonamental i urgent utilitzar tots els mitjans per vacunar els adults dels pobles en vies de desenvolupament, perquè sinó mentrestant no s’aturaran d’aparèixer noves lletres gregues en escena (és a dir… noves variants). Però mentre prevalgui el negoci en el tema de la sanitat, això malauradament serà una simple  utopia.

PREU DELS ANTÍGENS

I parlant de negoci i sanitat, un exemple clar d’això que estic comentant és el preu dels antígens. L’altre dia a la farmàcia vaig veure que aquestes proves casolanes valien 7-8 euros per aquí mentre que uns companys meus l’estan pagant a dos euros a Alemanya (on per cert tenen més poder adqusitiu que nosaltres). Idò!