Es costum ben arrelat. La llenya sobrera de la poda o la llenya prima dels ametlers morts es crema a fora vila. Sempre s’ha fet així!.
El “sempre s’ha fet així” és, potser, una de les traves més usuals del canvi, de qualsevol canvi.
Des d’una perspectiva ambiental, però, cremar llenya a fora vila és còmode, i també un mal negoci: no sols no aporta matèria orgànica a la terra sinó que contamina l’atmosfera.
Des d’una perspectiva ambiental, i malgrat el cost ambiental de la trituració, resultaria molt millor triturar la llenya a incorporar-la directament a la terra.
Triturar la llenya té un cost directe per a la butxaca del propietari. Cremar-la té un cost molt més elevat però, com el fum, es dissol dins la immensitat. Afecta una miqueta, poca cosa, però a tothom.
Un dia o altre haurem de canviar els nostres costums. La Terra no es pot permetre la càrrega que entre uns i altres, sobre tot la part del món més ric i més industrialitzat, li volem fer suportar.
El creixement continu no és possible.
Qualsevol Govern, qualsevol regidoria de medi ambient de qualsevol poble de Mallorca, si vol, i de banda les fotografies del Dia Mundial del Medi Ambient, i les accions de prevenció dels incendis, te oportunitats locals per lluitar a favor del medi.
Informacions: