La imatge no potser més clarificadora: en un coconet d’una roca, dos petits esclata-sangs gairebé superposats.
Es una de les condicions màgiques dels esclata-sangs. En ésser el seu temps, els pots trobar a qualsevol indret de l’agre.
He afinat amb això del “qualsevol indret de l’agre” perquè si no hi ha agre (Tros de terra molt apropiat per criar-s’hi una planta determinada, que s’hi fa més fàcilment i vigorosament que en altres llocs) no hi ha esclata-sangs.
En un mateix pinar hi pot haver indrets de “producció” i altres que, per pluges i humitat que hi hagi, no hi ha manera que hi sorgeixi ni un bolet. Els bolets sorgeixen sota unes determinades condicions d’humitat, tipus de terra i capa de matèria orgànica (fullaca de mata, de pi…).

La meva cunyada Bàrbara, que és especialista en bolets i que troba esclata-sangs a senallades a diverses zones de vora mar -a diferència dels cercadors magres que els comptam per unitats els bons cercadors els conten per quilos- assenyala que els esclata-sangs creixen aviat, cada varis dies es pot passar per un mateix agre i trobar-ne. Això també facilita que diversos cercadors puguin compartir, sense saber-ho, un mateix agre.
Una altra curiositat que assenyala es que els esclata-sangs, una vegada vists, no creixen. Es una opinió difícil de comprovar. Si no es veu, com es pot saber si creix?. En tot cas tampoc es pot descartar que l’evolució dels esclata-sangs es comportin com els bosons o aquelles nano partícules que de banda passar per dos indrets alhora canvien en funció de ser, o no, observats. Un enigma que haurà de quedar obert.
El que si ha comprovat, diu, es que si en trobes un de petit i el deixes, podem passar dues coses. Que passi un altre cercador i el se’n dugui, o que no passi ningú. En aquest últim cas es pot comprovar que no ha crescut. (El que no sabem es com seria si no l’haguessin vist).

Anècdotes a banda sembla que, enguany, després d’aquestes pluges tardanes, encara han rebentat. Els bons cercadors sempre en troben. Però també hi ha cercadors que sols en troben quan, com enguany, n’hi ha molts.
Altre tema és la legalitat, o no, de la cerca d’esclata-sangs en finques privades. Si no vaig errat un indicador qualsevol de propietat, paret, reixa, fil… hauria d’impedir-hi l’entrada legal de persones, si no disposen del pertinent permís. Aquesta situació vigent contrasta amb aquella tradició, creença arrelada, que tot el que neix totsol, caragols, espàrecs, esclata-sangs…és de tothom.

Informacions:
Viquipèdia
Bolets de Menorca