Assenyala Campbell que “tot ésser humà és educat en algun tipus de mite”, potser s’hi podria afegir que cada família i cada persona té, a més, els seus mites particulars.
Els mites, tots els mites, aquests fets falsos que es donen com a vers es fonen o s’esbuquen amb el coneixement.
Un exemple paradigmàtic de mite familiar en podria ser “l’arbre de la sínia”. Just a peu de la tenassa de la sínia de l’hort de sa Begura, a la banda de mestral hi havia l’esponerós arbre mític..Arbre d’un 3m d’alçària que sense entorpir el pas de la bístia enclucalada en el seu voltar donava una mica d’ombra a l’estiu i bolletes vermelles als voltants de Nadal. De tal manera que els brots de l’arbre es convertiren en tradicional ornament nadalenc.

Tal era l’arrelament del mite, l’afecció per a l’arbre que gairebé tots els cosins en tenen un o varis en els seus corrals.
La seva condició de mite venia derivada de la seva singularitat i del desconeixement que d’ell se’n tenia.. No n’hi havia, no se’n coneixia, d’altre. Era únic i desconegut; per això li donaren el nom del lloc on era situat: “l’arbre de la sínia”.

Però amb el temps, ai las!, va arribar el coneixement i es va desmuntar el mite. L’arbre de la sínia era un evònim del Japó (Euonimus japonicus), un arbust de jardí que, amb el temps i podes successives, havia agafar forma arbòria. Un arbust vingut del llunyà orient però, avui, ben habitual en les tanques de jardins i parterres.
A nivell personal, l’arbre de la sínia és una evidència de com els mites es dissolen amb informació. Alhora, em suggereix una pregunta oberta: ¿Quants mites mantenc vigents que s’esbucarien amb el pertinent coneixement?

Informacions:
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia