Mots perduts: capçana

Mot de moltes accepcions.
En el nostre entorn, i segons el meu coneixement, s’usaven fonamentalment les destacades en negreta.
En el Sant Llorenç preturístic encara era ben habitual veure algunes dones o els forners amb una capçana sobre el cap per traginar, en cada cas, objectes o la post dels pans.

Les capçanes per posar-hi les olles van lligades a la utilització dels fogons de llenya. Resta, idò, la possibilitat de mot viu per posar olles o plats calents sobre la taula si la funció no és substituïda per un mallorquinitzat “salva manteles”.

El DCVB mostra:

CAPÇANAf.
Cosa posada al cim del cap d’algúMatent-li una cadena al coll e una capsana d’ayllases al cap, Decam., jorn. 4.a, nov. 2.aLa flama que l’encercla com infernal capçana, Atlàntida vi. Especialment:
|| 1. a) Conjunt de corretges que subjecten el cap de la bístia de sella o de bast (Ll., Benavent, Artesa, Tamarit, Sta. Col. de Q., Benilloba, El Pinós); cast. cabezadas. Regnes de capsanes de cuyr groch, doc. a. 1365 (Rubió Doc. Cult. i, 207). Unes capçanes ginetes de parxe de seda vert, Inv. Anfós V, 156. Una sella de mula guarnida de gambals cingles pitral e capçanes de cuyro negre, doc. a. 1456 (Arx. Gral. R. Val.). Hunes capçanes morisques d’or, Inv. Pr. Viana, 131.—b) Capçana de sa cadena: corretja que puja de la cadena fins darrera les orelles de la bístia (Mall.).
|| 2. imatgeTortell de roba posada en doble o embotida de borra, que es posen damunt el cap les dones per portar-hi la gerra o el cove, els forners per portar-hi la post, els paletes per dur-hi les gavetes, etc., a fi de no fer-se mal al cap i evitar que els dits objectes caiguin; cast. rodete, cabecil.
|| 3. Roda de trunyelles que es fan les dones amb els cabells damunt el cap (Mall.); cast. rodete.
|| 4. Rodell fet de càrritx o de forcs d’alls, que serveix de coixí per posar-hi les olles o cassoles, sia perquè seguin bé i no s’esculin, sia perquè no cremin la taula en posar les-hi; cast. ruedo.
|| 5. En general, qualsevol cosa que es posa davall una altra per fer que aquesta estigui més elevada o més ben assentada. Fins al major graó de tots, que en la planicie | a alabastrí palau fa de capçana, Canigó ii.
|| 6. Gorra de cop (Rosselló, Vic, Centelles, Sta. Col. de Q.); cast. chichonera.
|| 7. Drap o tovallola que serveix per eixugar-se les mans o per eixugar atuells de cuina (Blanes, Barc., Camp de Tarr., Falset); cast. rodilla. Y a voltes affilen tam prim lo rahor, que fan molt espesses alçar les capçanes, Proc. Olives 420.
|| 8. Bocí de cuiro que es posa damunt els collars de bísties perquè, en ploure, la humitat no faci mal al coll dels animals (Bellpuig).
|| 9. Rodell de roba que les dones es posen a la cintura per recolzar-hi el cànter (Morella).
|| 10. Rotlana d’estopa o pedaç, que posen part damunt la pasta que hi ha dins el poal de la premsa de fer fideus, perquè en pitjar la premsa no quedi pasta pels costats del poal (Manacor).
|| 11. Espècie de capsa rodona de palla d’ordi que tenen els teixidors per posar-hi els canons (Sineu).
|| 12. Conjunt de les branques d’un arbre (Solsona, Cardona, Barc.); cast. copa. Com la capsana d’un pi, Pons Auca 38.
|| 13. Persona caparruda (Sta. Margalida); cast. tozudo.
|| 14. Home covard i poc agosarat (Mall.); cast. mandilón.
|| 15. Esparverany, tumor de la cara interna de la canya de la cama posterior d’un cavall o mul (Men.); cast. esparaván.
|| 16. Mal de cap o refredat que produeix son i lleva les ganes de treballar (Men.).
|| 17. Vessa molt grossa, que produeix son (Men.); cast. galvana.
Fon.: 
kəpsánə (or., eiv.); kapsáne (Ll.); kapsána (Tamarit, Tortosa, Maestr., Val.); kəʦánə (Mall., Men.).
Intens.: 
capçaneta, capçanota, capçanarra.
Etim.: 
del llatí *capĭtiāna, ‘cosa pròpia del cap’.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.