Presenta la curiositat de dos significat  segons sigui, o no, paraula accentuada.
Alhora la paraula accentuada mostra dues accepcions
La primera accepció accentuada és una d’aquelles paraules agrícioles abans molt usades, però ara…

El boldró que mostra el sembrat identifica redols de terra femada o remogudaEl DCVB mostra:

BOLDRO m.
Glopada o raig líquid que surt o cau amb força (Mall., Men.); cast. borbotón. «Ploure a boldros». Que gemeguen perque plou | Aigua xamals boni’s dia, | O que, en lloc de caure a boldros, | Calabruix el cel envia, Ballester Xèx. a) A boldros: en gran nombre i impetuosament (Men.).
Fon.: bóɫðɾo (Mall.); bóɫðɾu (Men.).
Etim.: sembla una formació onomatopeica expressadora del so de l’aigua que brolla (cfr. borboll, brollar, etc.). En castellà antic es troba la locució a bolondrones, equivalent a la menorquina a boldros; Parodi (Rom., xvii, 55) proposà per a bolondrones, l’ètim *volutŭlare, però aquesta teoria no té probabilitat.

 

BOLDRÓ m.
|| 1. Redol de sembrat més alt que la resta, o de garriga més espessa (Mall.); cast. manchón. «Arrambau-vos devers mi | maldament que sien deu; | que tenc un boldró que jeu | i no sé si en poré eixir» (cançó pop. mall.).
|| 2.Conjunt de coses que formen aparentment una sola massa (Empordà, Mall.); cast. grupo. Quan la pedra topà en terra i de rebot anà a ferir un d’aquells boldrons sospitosos, Ruyra Par. 33. Vegé en mig la planura endinsar-se boldrons de gent, Caymari Poem. Const. 50.
Fon.: boɫðɾó (mall.); buɫðɾó (Empordà).
Etim.: sembla derivat de boldro, però no és molt segur aquest parentesc.

Aportació de Tomàs Martínez

Imatge: boldró a la farratge