Un dels insults lletjos (i masclistes) que sentia dir a pics d’infant era “mala pècora”. Curiosament d’altres més moderns i igualment mal sonants (que ara, si m’ho permeteu, no reproduiré aquí) han substituït aquest insult més antic.

Mai és bo perdre una paraula, però en cas d’insults com aquest  potser no sàpiga tant de greu. De totes maneres veurem que té altres curioses accepcions que fora bo de no perdre:

Significat:

1. ant. Cap de bestiar de llana; cast. oveja.

2. fig. Persona bèstia, molt curta d’enteniment; cast. bestia

3. fig. Mala pècora: persona dolenta o extremadament estúpida, que amb les seves obres perjudica els altres (Empordà, Mall.); cast. mala pécora. Es diu principalment d’una dona dolenta.

4. Mot intensiu que s’aplica a reforçar paraules interrogatives i a donar-los un matís pejoratiu (Mall.).

Grafies documentades: “Axò és la mayna dels congrets; ¿d’hont pècores les has trets?”, Penya Mos. iii, 213.

Etimologia: del llatí pecŏra, ‘bestiars’.