S’ha comentat altres vegades. Com a éssers socials ens condicionam, un mot, una intervenció pot suggerir una nova idea.
La proposta d’en Pep era una altra, “milorpa”.
No l’he sabut trobar en el DCVB però si en “Els manoms de Sant Llorenç” de Pau Quina. De la proposta en surten, si mes no, dues possibilitats els mots orb i miloca, el primer per la possible significança que mostra en Pau, i el segon per certa semblança sonora.Avui toca orb,orba.

De forma retallada el DCVB mostra sis accepcions:

ORB, ORBA m. i f. i adj.
|| 1. Mancat de la vista; cast. ciego. 
|| 2. fig. Fosc, mancat de claror (en sentit espiritual).
|| 3. (Cabra o ovella) que no duu llet a cap mamella (Santanyí, Es Llombards).
|| 4. (Blat, espiga) que no ha granat i ha tornat negre per malaltia (Pallars, Vallès, Mall.); cast. añublado. a) m. Malaltia dels cereals, produïda per diferents bolets sobretot del gènere Ustilago i caracteritzada per la carbonització o reducció dels grans a pols negra (Berguedà, Lluçanès, Moianès, Solsona, Ribagorça, Pallars, Urgell, Segarra, Mall.); cast. tizón, añublo. 
|| 5. fig. Extraordinàriament gros o abundant (Mall.); cast. enorme, grandioso.
|| 6. Forma orba: mena de motllura en forma de mitja canya; cast. bocel. (Labèrnia-S. Dicc.).
Refr.
—«A la terra dels orbs, el qui té un ull, és rei».

Mot suggerit indirectament per Josep Cortès
Imatge de Google (Darrera accepció)