Analitzant l’actualitat amb les ulleres morades

No fa massa vam ser coneixedores de dues notícies que ens van indignar i ens van fer enfadar.
La primera, que els mitjans de comunicació només reconeguin les victòries de Nadal com les úniques en la història del tennis, deu ser que les dones i els paralímpics no som ningú. Per què ho diem? Perquè davant titulars com els que anunciaven que Rafel Nadal s’havia convertit en el primer tennista de la història en guanyar 21 títols de Grand Slam, només podem dir que van obviar petits detalls com ara que les tennistes Margaret Court (24), Serena Williams (23) i Stefanie Graf (22) ja havien fet història abans (entre parèntesis teniu el nombre de títols GS que han aconseguit). A Público, fent-se ressò d’aquest oblit imperdonable, les anomenen les campiones invisibles. A més, Shingo Kunieda, tennista paralímpic que competeix en cadira de rodes acumula vint-i-set títols Grand Slam, 27.

És una vergonya que els propis mitjans de comunicació manipulin la informació de manera automàtica per a perpetuar així el relat heteropatriarcal hegemònic. D’aquesta manera podem afirmar que no diuen tota la veritat i que sistemàticament esborren de la història esportistes tan rellevants com les tres i el quart que hem esmentat. Conclusió: es fa imprescindible llegir i qüestionar la premsa amb mirada i pensaments crítics, així com també des de la perspectiva de gènere i sent conscients que les minories, com ara les esportistes paralímpiques, no hi solen estar representades. Davant uns mitjans de comunicació ben esbiaixats, només podem activar les ulleres morades, el pensament crític i l’obertura mental.
Us adjuntem les dues imatges que han inspirat l’autora d’aquest article:

La segona, la decisió esperpèntica del jurat d’Eurovisió en escollir una cançó que torna perpetuar uns estereotips sexistes i misògins amb una lletra i una escenificació que fan feredat. Abans de continuar, és important i necessari aclarir que en cap cas donem suport a l’assetjament i els missatges d’odi que va haver de sofrir Chanel, l’artista que representarà Espanya al Festival d’Eurovisió. No està gens justificat i demostra la intolerància, la misogínia, el racisme, el poc sentit comú i la poca psicologia de totes aquelles persones que es creuen amb el dret i el poder de denigrar una persona de manera tan ferotge i gratuïta.

Amb tot, cal reflexionar sobre quin producte i quin missatge s’envia a aquest festival, ja que com ben bé es denuncia a l’editorial de Carne Cruda del dia primer de febrer, el qual vos recomano encaridament, estem parlant d’esdeveniments i preparatius que es paguen amb diners públics. Per tant, per a iniciar aquesta radiografia, m’agradaria compartir-vos quines impressions i sensacions vaig experimentar quan vaig veure per primer cop quina seria la cançó que representaria Espanya a Eurovisió, us anuncio ja que el seu títol és del tot esperançador: “SloMo”. A més, la canten combinant el castellà i l’anglès, chapeau.

Primer em vaig fixar amb la indumentària de l’artista, de les ballarines i dels ballarins. A la cantant li van posar una granota de pedreria i transparències, les ballarines portaven talons, roba interior i una americana. Als ballarins, clar, els vestiren amb calçons llargs, esportives, camisa transparent amb reixeta i una americana. Qui sap veure els matisos sexistes i les diferències entre uns i altres? Cosificant i engalanant el cos de la dona, una vegada més. Parlem ara de la magnífica lletra de la cançó, només vos en posaré un tastet: “Llegó la mami /La reina, la dura, una Bugatti/ El mundo está loco con este body; Voy a bajarlo hasta еl suelo, lo, lo, lo, lo (Yeah); Te gusta to’ lo que tengo / Te endulzo la cara en jugo de mango/ Se te dispara cuando la prendo/ Hasta el final, yo no me detengo”. No tinc paraules, és una obra mestra, del mal gust és clar. Creiem fermament que aquests tipus de missatges i de lletres no fan més que insultar i embrutar tota la tasca feminista que s’ha aconseguit els últims anys a Espanya – recordem que l’any 2018 la Vaga General del 8-M a Espanya va ser un exemple per a tot Europa. Per descomptat, si pensaven que aquest tipus de producte musical seria sinònim d’empoderament estaven ben equivocats, ja que el titllaríem d’un empoderament ben enverinat.

Malauradament aquesta cançó i aquesta escenificació, creades i orquestrades per persones afins al jurat del Benidorm Fest, van guanyar a opcions molt més potents i respectuoses com la cançó “Ay Mamá” de Rigoberta Bandini, tota una oda a la maternitat, a les mares i al seu poder creador (ser mare com una opció, no com una obligació o norma); o “TERRA” una composició espectacular de la mà del grup Tanxugueiras, on es posa de manifest i es canta a la sororitat i a la celebració de la vida sense fronteres. Dues alternatives que, com comprendreu, representen molt millor el progrés dels nostres temps, ens regalen missatges i referents molt més respectuosos i fan honor a tota aquesta lluita feminista que, recordem, no és gens fàcil, ja que el terreny no ens és gens propici, sinó que cada dia se’ns presenta ben hostil. Us convidem a escoltar aquestes dues cançons magnífiques i us informem que el grup Tanxugueiras visitarà Mallorca dia 20 d’agost dins la programació del Festival d’estiu “LA LLUNA EN VERS”, per si us animeu.

Amb aquest article Figues de cosines s’estrena com a col·laboradora de la revista card.cat, venim amb una artilleria escriptora ben carregada, per desgràcia les notícies esbiaixades, misògines i discriminatòries estan a l’ordre del dia i a nosaltres ens toca analitzar-les per donar-los visibilitat per a que no quedin en l’oblit. Esperem que l’hageu gaudit o, almenys, us hagi fet reflexionar una micona.

Aquesta vegada m’ha tocat a mi, Catalina-Francisca Mas Rigo, escriure el que espero que sigui el primer article de molts i no volia desaprofitar l’ocasió per a dedicar-te’l a tu, mon pare (Pedro Juan Mas Servera). Sé que, siguis on siguis, el llegiràs i estaràs molt orgullós de la teva filla estimada.

2 pensaments a “Analitzant l’actualitat amb les ulleres morades

  1. Contents de tenir-vos a la revista i que doneu el vostre punt de vista sobre l’actualitat:

    PD: A part de Tanxugueiras, curiosament també l’amtra finalista Rigoberta Bandini visita Mallorca en concert. Serà el divendres 18 de juny en el Mallorca Live Festival. De totes ja que hi som podríem demanar a Espai 36 que la duguin. Està molt bé aquesta Rigoberta,,,

Respon a Tomas Martinez Miro Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.