L’aportació del mot que fa na Bel ens porta a considerar els canvis que sobre teixits i paraments s’han esdevitgut en aquests darrers anys.

La flassada donà pas a la manta, al cobrellit -aquí normalment anomenat “cubertor”- i finalment -de moment- a l’edredó.

La utilitat canvia usos i costums, i també vocabulari

EL DCVB mostra:

FLASSADAf.
Peça quadrangular teixida de llana o de cotó, generalment amb ratlles de diferent color, que s’usa com a tapall de llit; cast. frazada, manta. Carga de flassades, Leuda Coll. 1249. Hac posada la cócera dejús lo matalaf…, e les flaçades foren dejús los lençols e’l cobertor, Llull Blanq. 52, 8. Per lo loguer de tres flaçades que de aquell loguí a obs de embalar e ligar lo dit retaule, doc. a. 1440 (Arx. Gral. R. Val.). Dret de flassada: un dels drets feudals que foren abolits com a mals usos en la Pragmàtica de Ferran V l’any 1486: Ne pugan compellir los dits pagesos a pagar los ous appellats de cugul, ni dret de flassada de cap de casa…, ap. BSAL, vii, 286.
Loc.—a) Fer flassada: estar al llit més temps del que convé, per mandra (Vic).—b) Estirar els peus més que la flassada: excedir-se, despendre més del que convé o més del que els recursos permeten (Cast.).—c) No li poden tapar es cul amb set flassades: es diu d’una persona molt vanitosa o orgullosa, que menysprea les atencions que se li tenen (Mall.).
Fon.: fləsáðə (or., bal.); flasáðɛ, flasáða (occ.); flasá (val.).
Var. form.: frassada (Tirant, c. 328).
Intens.:—a) Augm.: flassadassa.—b) Dim.: flassadeta, flassadetxa, flassadeua, flassadiua, flassadona, flassadó, flassadoia, flassadina.—c) Pejor.: flassadota, flassadot.
Etim.: de l’àrab farsat, mat. sign. (REW 9659).

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google