La mar fa buides i plenes
i és mala d’anivellar.
¿Quin abre en el món hi ha
que no s’hi posen serenes?
(El xiprer) (Del Cançoner de Mallorca/Calvià)

De jovencell no tenia gaire simpatia pels xiprers (Cupressus sempervirens). Es passejaven amb l’etiqueta “d’arbre de cementeri” i no disposava de gaire simpatia. Es curiós el nostre costum de posar etiquetes emocionals a tot el que ens volta, ni els arbres se’n salven!

I efectivament, sembla que per la seva longevitat, poden viure més de 500 anys (segons algunes fonts 1000), és arbre que es troba habitualment en els cementiris.

Posteriorment, en imatges, apareixien xiprers vora els monuments grecs, a la Toscana… i a gairebé totes les costes que banya la mar compartida, la Mediterrània.

L’enyorat Josep Mª Font, que ens introduí en els secrets i l’amor a la botànica, ens recomanava que sempre s’havien de sembrar en grups de tres.

Posteriorment, molts anys després, vam deduir la raó: el xiprer és símbol d’espiritualitat i també d’acollida, d’hospitalitat. Un missatge a distància. Un xiprer indicava que hi havia casa d’acollida on dormir, dos xiprers indicaven lloc per dormir i menjar, tres xiprers eren indicadors d’hostatge, menjar i diners.

Segons Menuda natura “En la tradició dels antics romans les fletxes de Cupido eren de fusta de xiprer, i plantaven un xiprer quan naixia una xiqueta, per indicar que caldria un espòs”..

Informacions:
Amics arbres
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia