A en Mateu Munar

Just ara me n’he assabentat de la mort d’en Mateu Munar i encara no me’n puc avenir.

En Mateu Munar era d’aquella gent que, per poc que et conegués, sempre tenia un enèrgic i vital “bon dia!” per a tothom, seguit d’aquelles paraules que convidaven a intercanviar-hi impressions, d’una o altra cosa. La conversa sempre s’allargava una mica més si versava al voltant de l’esport, la seva major afició, i més es perllongava encara si parlaves de les seves passions, la família i el Barça.

Sí, a en “Munar”, com ens hi solíem referir molta gent, li encantava el futbol, de fet era la seva professió i no es pot dir que no fes feina d’allò que li agradava, i ho contagiava a tothom qui l’envoltava. Va entrenar els meus dos infants i es divertien d’allò més amb ell. Tot i no avorrir-se, els infants també hi aprenien a ser millors persones, perquè en Mateu sabia que, més enllà de les individualitats, el més important de l’esport era l’equip, i que tothom, del primer al darrer, s’hi sentís còmode.

Tanmateix, fossis de l’equip que fossis, en Munar t’havia de caure bé per força. A diferència del seu tracte amb els infants, quan parlava d’esport amb els més grans, sempre anava de collonada i encaixava sempre amb esportivitat les collonades que li tiraven els companys aficionats dels equips contraris.

Encara no me’n puc avenir que ens hagi deixat tant jove, 64 anys són massa pocs per una persona amb la seva empenta i ganes de viure. Una aferrada forta, t’enyorarem.

3 pensaments a “A en Mateu Munar

Respon a Antoni Font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.