Va d’escola. De la necessitat d’aprofundir en aquest moviment de transformació escolar que just s’acaba d’iniciar.
Els canvis socials, econòmics, tècnics…s’acceleren de cada dia més; la incertesa es fa present de forma continuada.
Caldrà preparar els infants perquè s’adaptin a un nou món encara per descobrir.
“Tota la tribu” s’hi haurà d’implicar.
Una altra escola és possible
Si ho he entès bé diu que el fet que S’hagin de reduir les ràtios a l’aula és un mite? No hi estic gens d’acord!
No pot sorprendre el teu desacord. De fet l’autor es mostra valent al plantejar-ho essent coneixedor que el tema dels ratios és “una demanda recurrent per part dels sindicats, i una part important del cos docent”.
Es fonamenta en els estudis de J. Harrie (“Aprendizaje visible para profesores” d’edicions Paraninfo) que estudia l’efecte de varies variables a l’aula: ràtio (de 25-30 a 15-20), grups flexibles, practicar mindfulness, orgabització de grups cooperatius o la utilització d’una avaluació formativa. De tots ells l’aposta mes cara i la que té menys incidència és la dels ratios.
També assenyala que els resultats PISA no avalen una correlació entre la mida de l’aula i el rendiment. De fet a la Xina amb uns ratios de 50 alumnes a sequandària i quasi 40 a primària “obtenen els millor resultats mundials en les proves PISA”.
L’autor defensa “una redefinició i una transformació dels models d’ensenyament-aprenentatge”.
A manera d’afegit et pas un enllaç d’una vella conferència -una mica llarga- de Dàvila i Maturana (https://youtu.be/nGelXaLivVM) que parla de dualitats (acord/desacord, bò/dolent, m’agrada/no m’agrada)… i d’educació