Temps enrere, les persones que treballaven el camp, amb l’excusa del fumar, “sa fumada” en deien, a mitja jornada feien una aturadeta. De banda en fet concrer de fer-se el cigarret: petaca, paper de fumar i habilitat en els dits, i després fumar, s’utilitzava el moment per reposar i compartir. Aprofitaven el moment per compartir xafardeig i també observacions sobre la tasca realitzada i la que restava per fer. Continua
Martin E.P. Seligman és el fundador de la l’anomenada Psicologia Positiva. Segons aquest autor es tracta de detectar les fortaleses personals i partir d’aquestes fortaleses per gestionar la vida. Es a dir, en comptes de seguir el costum de corregir febleses proposa exercitar aquells punts forts que tots tenim (a vegades sense esser-ne conscients). Continua
En aquest cas va d’educació i d’escola.
Els autors analitzen l’evolució de l’escola a diverses parts del món des de 1960 ençà.I en deriven unes conclusions que defineixen com a “quarta via”.
Si l’hagués de sintetitzar en dues idees simples diria:
a.- La realitat que ens toca viure no acosella fonamentar l’educació en termes del passat. S’imposa una transformació.
b.- Tots ens hi haurem d’implicar. Tot és relaciona amb tot.. Continua
“No existeix una formula senzilla per trobar la felicitat. Amb tot i amb això, els nostres enormes cervells ens permeten avançar amb pas ferm cap al futur, i, al manco, ens permeten entendre què ens fa travelar”.
Amb aquestes paraules acaba l’epíleg de la tercera edició del llibre. Continua
Va d’escola. De la necessitat d’aprofundir en aquest moviment de transformació escolar que just s’acaba d’iniciar.
Els canvis socials, econòmics, tècnics…s’acceleren de cada dia més; la incertesa es fa present de forma continuada.
Caldrà preparar els infants perquè s’adaptin a un nou món encara per descobrir. Continua
Una aportació del controvertit Jordan B. Peterson. El títol defineix l’obra; “Dotze regles per viure. Un antídot al caos”.
Utiliktza les aportacions de la ciència per assenyalar un camí per viure en sintonia amb aquestes aportacions.
Es motra un resum molt esquifit perr donar una idea del contingut. Continua
Va de lideratge. Potser personal, familiar, de grup, d’empresa…a tots ens agrada liderar algún projecte, si més no, el de la pròpia vida.
La proposta de l’autor (S.Sinek) es enfocar aquest lideratge. Com ho fem?. Llavors planteja dues possibilitats: ¿anam a cercar el guany a curt termini o l’aplicam conscients de que som part d’un tot?. Continua
Adesiara s’assenyala que tot canvia a gran velocitat… amb l’excepció del sistema escolar. I també que vivim l’època de la informació i de les noves tecnologies i l’escola es regeix encara amb uns sistemes hereus del desenvolupament industrial.
Si això és cert, també ho és que hi ha persones, escoles i institucions que plantegen noves situacions i reptes. Continua
Dan Ariely, professots de psicologia i economia del comportament a la universitat de Duke ens orienta sobre la manera que tenim de prendre decisions.
“No sols som irracionals a l’hora de prendre decisions, sinó que som “previsiblement” irracionals”,
Per què compram el que cpompram?, porten engay les ofertes?. Influeixen les marques en el grau de satisfacció?… Continua
A mesura que passen els anys, hom se n’adona de la nefasta instrucció (que no formació) de l’escolaritat franquista que va sofrir la meva generació. Tant pel que fa a l’escola primària amb els diversos mestres a Sant Llorenç, com després la sequndària a l’Institut Ramon Llull de Manacor, com la posterior formació de magisteri a l’Escola Normal. Excepcions a banda… per llogar-hi cadiretes!.
I amb tot i amb això, si fa no fa, ens n’hem anat sortint. Continua
André Comte-Sponville potser és segurament un dels filòsofs actuals més transcendents. Tenia ganes de llegir alguna cosa seva i l’atzar em va portar al “Pequeño tratado de la grandes vitududes”. Continua
Tots disposam de varies maneres de comunicar-nos amb les altres persones. En cada cas dependrà de la confiança, del motiu de la conversa, del moment emocional…
Rosenberg, reconegut mediador internacional i pacifista d’arrel, mostra un camí, Continua
Tots els llibres aporten informacions; alguns resulten importants i trancendents. Freire, amb les seves aportacions pedagògiques i la defensa dels més dasafavorits, es configura com a fita imprescindible a principis dels anys setanta del segle passat. Continua
El tendre brull de la farratge serveix de metàfora per explicar el desenvolupament des del moment de la germinació fins a la mort de l’estiu. Com passa a les persones, en els primers moments les condicions de l’entorn (nutrients i humitat) resulten condicionants transcendents. Continua
Tot evoluciona i canvia. També la menera de dir les coses, la moda dels continguts, els autors de referència… La paradoxa, el llibre que es presenta, orienta sobre modes i continguts, en relació a l’empresa, del trencar del segle. Continua
Tal vegada la persona que millor coneix la manera que tenim de pensar és el psicòleg (Premi Nobel d’Economia) Daniel Khaneman. A la seva coneguda obra “Pensar rapido, pensar despacio” explica els dos sistemes que modelen el nostre pensament. Continua
Michael Foucault va ser un dels filòsofs més influents de la seva època. “L’ordre del discurs” va ser la lliçò inaugural del curs (1970) en substituir a J. Hyppolite en la Càtedra d’història dels sistemes de pensament del Collége de France. Continua
“Prometen molt i atènyen poc”, va dir el vellet, com qui no diu res.
“Tot flueix, res roman”, recorvada Heràclit.
Potser avui, dia de reflexió, es bon dia per valorar les aportacions Continua