Un petit conte, amb grans il·lustracions i text curt. Intenta apropar els infants a la mort d’una persona estimada.
Si la mort és part de la vida, perquè sovint l’amagam? Continua
Un petit conte, amb grans il·lustracions i text curt. Intenta apropar els infants a la mort d’una persona estimada.
Si la mort és part de la vida, perquè sovint l’amagam? Continua
Tractar el tema del dol per la partida d’un ésser estimat, en l’ambit infantil, no acostuma a ser gaire habitual.
D’aquí la transcendència del llibre (en format de petit conte) que es presenta- Continua
Segons l’autor, i crec que és cert, cada acció, cada passa que donam va en un determinat sentit.
Al estirar el fil s’arriba a la canvicció que sols hi ha dues opcions, -això si, amb múltiples graus de participació-: o vas a favor del joc infinit, és a dir de la pervivència de la Vida i de la Terra, o jugues el joc finit que es reflecteix en múltiples expressions populars: “jo a lo meu i als altres que els bombin” o també, “farem el que convingui i el darrer que apagui el llum” o “cadascú que pregui per a ell i Déu per a tots”…. Continua
Tots tenim ls nostres dèries. Adonar-se’n del ritme personal pot començar amb sorpresa i acabar obrint tot un munt d’interrogants.
Cosa sembalnt podria passar amb l’elasticitat del temps; ¿per què, segons l’activitat que ens toca fer hi ha minuts tan llargs i hores tan curtes?
Aquestes i moltes altres mirades en fa l’autor del llibre. Continua
Segurament algunes de les aportacions més transcendents que aporten els estudiosos de l’evolució del cervell són, una que tots tenim capacitat per aprendre de forma continuada al llarg de la vida. Trabuca aquella vella creença que això d’aprendre és cosa de joves i/o que les persopnes no canvien. U una altra que l’evolució no és linial, sinó que hi ha determinats moments especialment sensibles.
Un d’aquests periodes n’és la primera infantesa, amb el que aprenen els infants copiant dels adults i també de la tanscendència del ambient amorós (o no) que els volta.
I un altre d’aquests periodes singulars n’és l’adolescència, tema que tracta el llibre que es presenta. L’autor és un referent conegut a tot el món
Amb tot i amb això són moltes les referències que sobre el tema es poden trobar tant a les llibreries com a les biblioteques llorencines. Continua
La pandèmia de COVID (2019-2022) va resultar una saccejada important, com un any abans ho havia resultat la nostra darrera torrentada (2018). De forma temporal canviàrem hàbits, costums i creences, algunes de les quals encara resten obertes i pendents de tancar (En un totus revolutum es podria fer referència tant al llit del torrent -interessantíssima l’experiència d’Ontinyent-, com als casos de mascaretes i vacunes).
Alguns científics, com és el cas de Francesc Torralba; plantejaren la possibilitat, atesa la saccejada, de conviar algunes de les arrelades creences. Ho tracta a “Vivir en lo esencial” (2020). Continua
M’agrada aquella metàfora de l’educació en forma de cossiol. Es deure de pares i educadors preparar i adobar la terra per tal que la llavoreta, la persona, es pugui desenvolupar a la seva manera.
No es tracta, idò, de posar-li un politxó perquè vagi dret, o de posar models que ens agraden a nosaltres per tal que el pugui copiar, i encara menys fer que passin per l’aro de les nostres creences.
El llibre mostra el llarg i tortuós camí de l’autora per tal des desfer-se’n de les argolles socials de la seva infantesa per poder trobar el seu propi camí.
Tot un exemple .
Es podria dir que l’autor, Sebastià Serrano és un vell conegut. Amb el seu text, fa una quarantena d’anys, vaig fer un tast -guaitar una mica- al concepte de simiòtica.
Posteriorment m’agradava sentir les seves aportacions en les tertúlies de la ràdio, Feia temps que no en sabia res,i, l’altre dia -de pagès- li reteren homenatge. Va ser aquí que, una de les oients, va fer referència al seu llibre sobre la felicitat. El vaig veure a la biblioteca i el vaig engospar. Continua
La psiquiatra Marian Rojas Estapé entre altres coses és mostra ben activca a les xarxes. Vaig descobrir el llibre una mica per atzar; a la biblioteca el seu era el llibre editat de forma més recent (2024) a la secció de psicologia.
El llibre es presenta en el que podriem anomenar estil post pandèmia: capítols curts i resums de les aportacions.
De banda passar-m’ho bé, em va ajudar a pensar. Continua
Respostes biològiques, emocions, condicionaments socials, creences… indagar sobre els motius del nostre ésser sempre resulta tasca apassionant. A vegades, però resulta dolorosa i en altres ocasions ens fa por.
Potser per això resulta més plaent mirar per la finestra, cap a l’exterior i jutjar i opinar sobre el que veiem. Continua
Tots el llibres són útils i fan aporatacions, però no tots ho fan de la mateixa manera o amb la mateixa intensitat.
L’escola de l’ànima és llibret curt i dolç, per tenirs a l’abast i fullejar adesiara
Primer planteja la diferència entre educar -ajudar a algú a conduir-se, a orientar-se- i ensenyar -indicar, mostrar-. “S’ensenya amb les mans i s’educa amb el cor..”.L’educador no pot recórrer el camí per l’alumne”…”Pensar es desfer definicions per poder, així, redefinir”…”L’originalitat no consisteix en cercar agitadament la novetat, sinó en repetir l’essencial.” Continua
“A vegades (atzar?) arriba a les mans un llibre que et fa enveja. Sana enveja. Un d’aquells llibres que et meravellen. Pel coneixement que implica la seva redacció, per l’estructura didàctica que mostra, pels seus objectius i finalitat.”
Així comença la introducció del qual n’és coautor el company Jaume Seguí. Continua
Temps enrere, les persones que treballaven el camp, amb l’excusa del fumar, “sa fumada” en deien, a mitja jornada feien una aturadeta. De banda en fet concrer de fer-se el cigarret: petaca, paper de fumar i habilitat en els dits, i després fumar, s’utilitzava el moment per reposar i compartir. Aprofitaven el moment per compartir xafardeig i també observacions sobre la tasca realitzada i la que restava per fer. Continua
Martin E.P. Seligman és el fundador de la l’anomenada Psicologia Positiva. Segons aquest autor es tracta de detectar les fortaleses personals i partir d’aquestes fortaleses per gestionar la vida. Es a dir, en comptes de seguir el costum de corregir febleses proposa exercitar aquells punts forts que tots tenim (a vegades sense esser-ne conscients). Continua
En aquest cas va d’educació i d’escola.
Els autors analitzen l’evolució de l’escola a diverses parts del món des de 1960 ençà.I en deriven unes conclusions que defineixen com a “quarta via”.
Si l’hagués de sintetitzar en dues idees simples diria:
a.- La realitat que ens toca viure no acosella fonamentar l’educació en termes del passat. S’imposa una transformació.
b.- Tots ens hi haurem d’implicar. Tot és relaciona amb tot.. Continua
“No existeix una formula senzilla per trobar la felicitat. Amb tot i amb això, els nostres enormes cervells ens permeten avançar amb pas ferm cap al futur, i, al manco, ens permeten entendre què ens fa travelar”.
Amb aquestes paraules acaba l’epíleg de la tercera edició del llibre. Continua
Va d’escola. De la necessitat d’aprofundir en aquest moviment de transformació escolar que just s’acaba d’iniciar.
Els canvis socials, econòmics, tècnics…s’acceleren de cada dia més; la incertesa es fa present de forma continuada.
Caldrà preparar els infants perquè s’adaptin a un nou món encara per descobrir. Continua
Una aportació del controvertit Jordan B. Peterson. El títol defineix l’obra; “Dotze regles per viure. Un antídot al caos”.
Utiliktza les aportacions de la ciència per assenyalar un camí per viure en sintonia amb aquestes aportacions.
Es motra un resum molt esquifit perr donar una idea del contingut. Continua
Va de lideratge. Potser personal, familiar, de grup, d’empresa…a tots ens agrada liderar algún projecte, si més no, el de la pròpia vida.
La proposta de l’autor (S.Sinek) es enfocar aquest lideratge. Com ho fem?. Llavors planteja dues possibilitats: ¿anam a cercar el guany a curt termini o l’aplicam conscients de que som part d’un tot?. Continua