Mots perduts: “desengaubar”

-Te’n diré una, vejam si la saps…
-Digués
-Desengaubar
-Uep!. No surt aquí (DCVB) l’haurem de cercar.
-Crec que és cosa de pescar, treure un peix de l’am o de la xarxa..
-I que també vares ser pescador?
-Hi vaig anar unes quantes vegades amb en Guiem de sa Coma.
-No surt, però la cercarem…

Si fa no fa aquesta va ser la conversa. I la vaig cercar…i no la vaig saber trobar!.
Potser és un mot local. O, tal vegada, personal… Tal vegada era mot usat i no recollit… resta ponedent d’aclarir. (Desengaubar podria ser llevar-li l’alegria del viure)

El DCVB mostra:

GAUBARv. tr. ant.
|| 1. Burlar. Malament nos ha scarnits e gaubats, Desclot Cròn., c. 104. E d’oma foll qui’s va gauban | d’autres que’s van d’amor claman, Jordi de St. Jordi (Cançon. Univ. 42).
|| 2. refl. Alegrar-se extremadament; cast. gozarse, regocijarse. Gaubava’s e alegrava’s l’amic en les noblees de son amat, Llull Amic e Amat, met. 142.
|| 3. refl. Avanar-se, lloar-se excessivament; cast. jactarse, vanagloriarse. Per nesciea que en mi era, me gaubava moltes vegades de saber so que no sabia, Llull Cont. 20, 22. Ells se gauben en entendre aitant con vostre poder pusca obrar, Llull Cont. 77, 14.
Etim.: 
var. de gabar.

 

GAUBA f.
Estar de gauba: tenir gaubança, estar xalest (Palma).

Aportació d’Antoni Pascual
Imatge de Google

Un pensament a “Mots perduts: “desengaubar”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.