Mots perduts: piules

És curiós com el món dels cabells dona per  tantes paraules nostrades autèntiques i curioses. Si fa temps ja incorporàvem a la secció de Mots perduts  fer-se la clenxa, avui toca fer-se les piules, referit a “pentinar-se i compondre’s el cap, la cara o el vestit, posar-se bell (Mall.)” i anar piules fetes, que vol dir “anar molt endiumenjat, molt arreglat de cara i de vestit (Manacor)”. Però a més el mot piula té altres accepcions al diccionari Alcover-Moll més que curioses referides a la nostra terra:

 

  1. Paraula o frase forta de contingut, agressiva, estrident, que esglaia (Mall.). «An aquest li posaré una piula que s’hi posarà sa mà».

2. Veu molt forta (Mall., Men.). “Es gall diu:—Y jo amb aquesta cresta tan vermeya y enravenada…, amb aquesta piula que trech tan alta y refilada”, Alcover Rond. ii, 124.

 3. Aplec rodonenc de cabells que les dones duien damunt les orelles (Bal.). a) Fer-se ses piules: pentinar-se i compondre’s el cap, la cara o el vestit, posar-se bell (Mall.). Anar piules fetes: anar molt endiumenjat, molt arreglat de cara i de vestit (Manacor).

4. Pretensions, alt concepte que un té d’ell mateix (Mall.); cast. ínfulas, humos. “No sia cosa que se queixi de que no feym cas de lo que diu o dexa de dir un catedràtic de Monti-Sion de tantes piules com ell”, Aurora 226.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.