De la llista de mots perduts pendents de publicar, atès que avui és el dissabte de la Mare de Déu, n’he cercar un que tengués alguna relació amb la festa.
Fer-se sa clenxa s’ha anat substituint per pentinar-se.
Sabates netes i clenxa ben feta, elements imprecindibles, deien abans, en qualsevol festa.
El DCVB mostra:
CLENXA f.
|| 1. Solc que es fa en pentinar-se i que divideix els cabells en dues porcions a banda i banda del dit solc (or., occ., val., men., eiv.); cast. crencha, raya, carrera. Cabeyls resplandents de gran rossor, los quals per aguals parts departia vna clenxa de blancor de neu, Hist. Troy. 101.
|| 2. Cabellera ben pentinada (Mall.); cast. peinado. Fer-se sa clenxa: pentinar-se. Contemplant-se es xap de sa clenxa, Ignor. 10.
Loc.—a) Fer sa clenxa a qualcú: adular-lo (Mall.).—b) Clenxa perduda: preparatiu infructuós (Mall.). «Una fadrina se muda | quan la queda sent tocar; | si s’enamorat no hi va, | bona nit, clenxa perduda» (cançó pop. Mall.).—c) Dur sa clenxa amb dos sementers: anar molt estufat, dur moltes pretensions (Mall.).
Fon.: klέɲʃə (or., men.); kléɲʧa (val.); klə́ɲʃə (Mall.).
Intens.: a) Augm.: clenxassa, clenxota. b) Dim.: clenxeta, clenxona.
Etim.: incerta. És poc probable l’opinió de Meyer-Lübke (REW 2328a) qui suposa que el castellà crencha ve del llatí crispŭlus, ‘rull’ amb contaminació de trena (que no sabem que existeixi en castellà; en tot cas seria trenza).
Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google