Contava una eixida.
Va ser així que, parlant d’una sindriera, suposadament espectacular, que havia sembrada una persona, assenyalà: -Era un poc bravata!

Mot que, en general, s’ha anat substituint per altres conceptes manllevats al castellà  com “xulo”, “pretenciós”, o altres com bravejador…
Amb una subtil i alhora fonda diferència. Bravata fa referència a la parla, els seus substituts fan referència a qualitats de la persona.

El DCVB mostra:

BRAVATAf.
Paraules que es diuen per fer ostentació de bravesa o de poder; cast. bravata. Yo me burlo de les sues bravates, com també de les sues caricies, Lacavalleria Gazoph. Idò no fasses bravates, Roq. 6.
Etim.: de l’it. bravata, mat. sign.

Aportació d’Antoni Pascual
Imatge de Google/Masserati