Amb la proliferació de persones i pous han minvat les basses. I si no hi ha basses d’aigua, no hi ha granots. I si no hi ha granots no es pot sentir el seu raucar.

Per això l’hem de considerar mot perdut.

I si resta algun granot i sentim el seu cant, segurament li direm “croar”, com ho fa la llengua castellana i que el DCVB també recull (No així el normatiu ni tampoc Antoni Lull Martó en el seu “Vocabularis temàtics”).

El DCVB mostra:

1. RAUCARv. intr.
Cantar la granota; cast. croar. Les granotes que raucaven entre el fang dels estanyols, Víct. Cat. Vida 214.

 

2. CROARv. intr.
Produir el seu crit característic les granotes i gripaus; cast. croar. S’hi sent croar algun gripau, Girbal Oratjol 181.
Etim.: pres del cast. croar, mat. sign.

Imatge de Botanical