L’Ajuntament d’Algaida, amb la finalitat de promoure i divulgar la creació en els àmbits literari, musical, fotogràfic, arts plàstiques i audiovisual, i d’incentivar els treballs d’investigació sobre el municipi, convoca anualment els Premis Castellitx. Els Premis Castellitx s’estableixen en sis àmbits temàtics: Literari, Investigació, Fotografia, Arts Plàstiques, Musical i Audiovisual. Enguany la musicòloga i investigadora manacorina Bàrbara Duran ha rebut a la XXVII edició el Premi Castellitx d’Investigació per l’obra: «Unes cantades de veus fresques a la plaça. Dones algaidines a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya».

Bàrbara enhorabona pel Premi Castellitx d’Investigació 2022 que concedeix l’Ajuntament d’Algaida És publicarà el nou llibre?
Gràcies. Bé, està per veure si es podrà publicar. Des de Cultura d’Algaida estan interessats en publicar aquest treball, que no és més que la recopilació de les cançons de dones en contextos de treball a Algaida, Pina i Randa, recollits per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Sempre ha quedat el dubte de quants dels informants d’aquestes missions foren dones. En anteriors treballs meus, com el de les missions de Maria de la Salut o Calvià, era obvi que les dones havien aportat gairebé un cent per cent de la informació. En el cas d’Algaida, Pina i Randa, està ben dividit, tot i que les dones aportaren gairebé un setanta per cent de les cançons que foren recollides. En aquest sentit, vull remarcar que seguesc aquí un treball d’investigació que aporta dades numèriques. Sovint, en els treballs sobre tradició oral, es recullen molts informants però no es fa una quantificació d’aquesta informació. Aquest treball és un assaig d’una base de dades que he treballat amb el meu fill Jaume Caldentey, i que intenta escolar la informació des d’una perspectiva de les ciències socials.

Què ha suposat econòmicament el premi Castellitx?
Doncs això està publicat per l’Ajuntament d’Algaida. No és tant la quantia econòmica com el reconeixement que suposa valorar el treball; aquest fet és el més important. Hem parlat amb el tècnic de Cultura de la possibilitat de publicar el treball, com he comentat. En les altres modalitats, els treballs són publicats en línia. Però aquest és un treball extens i complex. Per ara, la revista Assaig publica el primer capítol, i esperam veure la possibilitat de publicar el treball sencer. A mi m’agradaria molt, perquè no deixa de ser una mostra del patrimoni immaterial de les Illes, unes cançons i testimonis que es van perdent.

Aquest premi t’ha agafat gairebé durant un viatge a Roma. Quin ha estat el motiu?
He començat com a crítica musical a Opera actual, una revista sobre la vida lírica i operística del país. Vaig anar a Roma per veure un poquet l’ambient operístic i aprendre de crítica, la temporada aquests dies presentava I Puritani de Bellini. Solament era per aprendre.

Dins aquest dos darrers anys de pandèmia has estat molt activa. Com has aprofitat el temps?
La veritat és que duia aquests treballs des d’enrere, des de la tesi doctoral. Vull aprofitar per donar les gràcies a tot el que m’ha aportat Josep Massot i Muntaner, que ara ens ha deixat. Ell ens va donar els permisos necessaris per a consultar els documents de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i sempre li estaré agraïda. Això m’ha permès consultar les dades, tenir els documents preciosos que formen part d’aquest corpus cançonístic, i el treball és fantàstic i té moltes portes obertes pel que fa a la investigació. A vegades també et demanen per què treus diversos treballs en poc temps, però la veritat és que en investigació, ho vas fent durant una sèrie d’anys i després ho treus a la llum. Vull dir que els treballs no surten d’un dia per l’altre, sinó que passen mesos i anys fins que pots publicar alguna cosa d’interès. No és tan senzill, sinó que vas treballant i a un moment determinat pots mirar de fer-los públics.

Gràcies pel teu temps Bàrbara. Quins projectes tens entre mans?
Gràcies a tu. Doncs ara estic treballant en dos llibres nous programats amb l’editorial Lleonard Muntaner, també amb la traducció al castellà de dues obres que crec tenen projecció, i he col·laborat amb el Consell de Mallorca com a coordinadora del volum de les Jornades d’Estudis Sonors. La veritat és que tenc en marxa projectes d’investigació prou sòlids, i solament espero tenir temps i salut per dur-los a terme.