Estic cansat de veure gent amb caminadors que ha d’anar per d’amunt l’asfalt a causa de que les voreres, o són estretes i el caminador no hi cap, o no són planes.

Aquest escrit no el faig per jo, un gorà de poc més de quaranta anys que no té cap problema per caminar, sinó per la gent que té problemes de mobilitat i vol poder-se passejar tranquil·lament per la vila. Des de les institucions, però també a nivell particular, hauríem de ser més conscients i més empàtics amb les persones que han de menester d’un caminador, cadira de rodes, gaiato, o que a causa de l’edat, malaltia, dificultat sensorial (sordera, ceguesa, etc.) o sobrepès, tenen dificultats per moure’s de forma fluida pels carrers del poble.

Voleu saber les dificultats d’una persona amb sobrepès?, agafau un sac, n’hi ha prou amb un de 10Kg i provau de fer un trajecte de cinc-cents metres. Voleu saber els problemes que té una persona que va amb cadira de rodes? agafau un cotxet i provau a passejar-vos lentament per l’asfalt del carrer, ja que a damunt de moltes de les voreres no hi cabreu, ja em direu quantes vegades us heu d’arraconar a causa de que ve un vehicle, i pensau que la cadira de rodes és encara molt més ampla i necessita de molt més espai. Pel que fa a la gent d’edat no cal que faceu cap prova, qui més qui manco n’ha tengut per ca seva i sap que, arribada una edat, tots acabam tenint dificultats per moure’ns, i a moltes voreres del poble no és que no hi càpiga una cadira de rodes, és que ni tan sols hi cap un gaiato que faci de suport a aquesta gent i que les mateixes voreres estan plenes de desnivells accentuats per la seva estretor, que fan que passejar-hi es converteixi en un martiri.

Tots aquests incovenients, sumats a d’altres com la calor, el fred o el vent, comporten per aquesta gent que un trajecte que hauria de ser de 5 o 10 minuts i d’un sol nivell, passi a ser de més d’un quart d’hora i amb pujades i baixades de nivell (voreres, travessies…), convertint el passeig en un maldecap, fet que sovint comporta al final que aquesta gent acabi sense ganes de sortir de ca seva.

A banda del cabdal tema de la fluidesa de la mobilitat, també hi ha un sever problema pel que fa a llocs per seure a prendre la fresca i fer la xerrada amb els amics i amigues, per afegir-hi al banyat, aquests llocs estan a zones sense l’ombra que proporcionen els arbres. N’hi ha prou amb fer una volta per les avingudes dels pobles veïnats per comprovar la quantitat de gent d’edat que s’hi troba als seus bancs per fer la xerrada.

Jo no n’he de fer res ara per ara, no tenc cap problema per caminar i de fet gairebé sempre vaig a peu, però quan ens queixem de que és difícil transitar pel centre amb el vehicle, també hauríem de pensar que hi ha gent a qui encara li costa molt més.

Els plans de mobilitat s’haurien de centrar de forma primordial en que tothom se senti a gust a l’hora de passejar-se, la resta es secundari, si no és així tendrem els carrers buits de vida i plens de cotxes.