Una imatge de Sant Llorenç, llunyana i amb sol ponent pot representar el “massa lluny”. Quan pens sobre els propis pensaments o sobre coses que m’han passat directament podria representar el “massa a prop”.

Cal cercar la “distància òptima” que sigui suficient propera per veure els detalls i que et permeti co-sentir, i alhora un poc llunyana, que et permeti agafar distància per poder mirar des d’una certa asèpsia.
(Distància òptima és un concepte explicat per Itamar Rogovsky)