Es part de la màgia dels mots. El que per un és possiblement un mot perdut, per altres és ben viu.

Bona part de ler presones que gaudeixen de velles cases saben bé que és un cossi. De fet el tenen omnipresent vora la fonanya, mig inserit en la gruixuda paret de pedres. Encara que, a dir ver, atesa la seva inutilitat, molts d’ells han anat desapareixent. Si un s’espatlla ja no es reposa. El camí fàcil, malgrat la bellesa de l’objecte és la desaparició.

Mot de moltes accepcions. Aquí era popular la primera.

El DCVB mostra:

COSSIm.
|| 1. Gran recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada (Cat., Val., Bal.); cast. cuezo. Unum cossi cum suo scanno, doc. a. 1388 (Boll. Lul. xi, 32). Féu portar vexelles grans plenes d’aygua axí com conques, cocis e librells, Tirant, c. 389. Y en santa bugada tornà’s bell y blanch | Lo cos diuinal fou digna caldera | Los ferros tres claus, la sanch lo lexiu | L’amarga mort cendra, la pena costera, | La creu dura lenya, lo foch amor vera, | Hi’l coci Caluari lo gran mont qui’s diu, Passi cobles 126 Dos cossis de terra, doc. a. 1493 (Boll. Lul. vii, 419). En casi tots els puestos es té cossi pera la bugada, el que també s’aprofita per a fer lo almidó, Martínez Folkl. Val. i, 25. Cossi miravetà: el que es fa a Miravet, i té forma allargada (Gandesa). Cossi calandí: el que es fa a Calanda i té la forma panxuda (Gandesa). a) Cós del cossi: corregudes a cavall, en què el corredor, sense baixar ni caure del cavall, ha de treure una síndria de dins un cossi ple d’aigua posat dins un clot en terra (BDC, xviii, 60).
|| 2. Vas gran de terra negra, de forma troncocònica invertida, que serveix per tenir-hi oli (Empordà); cast. tina.
|| 3. Perol de metall amb una ansa de banda a banda, que serveix per transportar aigua i altres líquids (Bagà); cast. caldero.
|| 4. Greala de fusta o de terrissa per a rentar els plats (Rossell, Bagà, ap. Griera Tr.).
|| 5. Test de forma troncocònica invertida que serveix per a tenir-hi flors plantades (Ulldecona); cast. maceta.
|| 6. a) Pastereta fonda, de fusta, que serveix en els forns per a tenir-hi en depòsit el llevat (Gir., Pla de Bages, Vallès, Igualada, Priorat); cast. cuezo.—b) Recipient destinat a conservar fresc el llevat (Biar). Consisteix en dos cossis un dins l’altre, un amb aigua i l’altre, amb el llevat, a manera de bany-maria; damunt, per tapar-ho, hi ha un altre cossi que es diu campana.
|| 7. Atuell damunt el qual es repenja el boter quan fa el fons o arma la portadora amb el motllo (Selva del Camp, Valls, ap. Griera Tr.).
|| 8. Recipient per abeurar-hi les gallines, sia de test, sia de llauna o de fusta (Berga); cast. bebedero.
|| 9. Recipient cilíndric on els sabaters tenen l’aigua per a remullar la sola (Pobla de L.).
|| 10. Recipient de pedra o de test, incrustat en terra, dins el qual cau l’oli que brolla del peu en premsar l’oliva (Pego).
|| 11. Cossi de la pasta: pica rodona, d’obra o de pedra, dins la qual posen la pasta després de moldre les olives, i d’allà l’encabassen i la posen a la premsa (Lledó d’Empordà).
|| 12. Orinal (Torelló); cast. vaso de noche.
|| 13. Nom humorístic de a trona de l’església (Alzira).
|| 14. Nom humorístic que rebia a Castelló de la Plana el partit Unió Liberal que acabdillava el General O’Donnell (cfr. BSCC, xiv, 381).
|| 15. Ball de cossis: antic ball popular mallorquí, en el qual prenien part homes sols que formaven diferents figures i passos de dansa. Un joch de ball de cossis de 8 minyons, doc. a. 1629 (Alm. Isl. Bal. 1881, p. 115).
Loc.—a) Veu de cossi: veu esquerdada a causa de cadarn o d’altra afecció del coll (Mall.).—b) Voltar el cossi: provar una cosa per ella mateixa (Cassà).—c) Posar es cossi dins s’aumut: posar les coses fora del lloc que els pertoca; interpretar malament una cosa, no endevinar (Manacor).—d) Anar amb so cul en es cossi: anar sempre amb misèria (Manacor).—e) Com si fóra adobar cossis: resoldre els assumptes precipitadament i sense cura dels detalls. El notari… l’amenaçaren… possaren draps calents y es tirà terra per damunt, com si fóra adobar còsins llibrells, y no se’n parle més, Rond. de R. val. 84.—f) Fer un cossi mossi: compondre ordenadament coses disperses. Aytal deu tostemps parlar derrer los altres… per tal que d’açò que los altres han dit se puxa ajudar e faça de tot un coci moci ben ordenat qui apparega obra sua e nouella, jatsia que tot sia ja dit per los altres, Eximenis II Reg. c. 49.
Refr.
—«El cossi badat fa mal so» (Val.).
Var. form.: còssil (Men.).
Intens.:—a) Augm.: cossiàs, cossiarro.—b) Dim.: cossiet, cossietxo, cossiel·lo, cossieu, cossió.—c) Pejor.: cossiot.
Etim.: segons Meyer-Lübke REW 2011, d’una forma llatina *cŏcia, variant vulgar de cŏchlĕa, ‘closca de mol·lusc’. L’evolució fonética no acaba d’esser clara, ja que el representant normal de cocia seria cossa; la persistència de la i posttònica és estranya, com també el canvi de gènere. Sembla més probable que cossi vingui d’una forma llatina *caucĕu, derivada de caucu, ‘vas’.

Aportació de Miquel Santandreu
Imatge de Google

PS. Tomeu Ginard, seguidor de la pàgina, de banda manifestar la vigència del mot i de la cura que en té d’un vell cossi, ens fa a mà aquesta divertida poesia de Pere d’Alcantara Peña:(Publicada la la revista n’Alí (1986)