Es un d’aquests mots singulars que n’Antoni, adesiara, ens presenta rere l’esperat ” -I voltros que sabeu que és…”
Rere la paraula en ve la descripció: “abans s’aprofitava una soca buida o es feia una casera de canya per tenir-hi abelles, en tots els casos s’havien b’embuinar -mescla de terra i buina de vaca- per tapar els foradins. Es tapaven els dos caps, amb fonells, amb una post. normalment de figuera, feta per a tal funció; a la de davant hi deixaven els forats, de mida estudiada perque les abelles poguessen entrar i sortir…”
El DCVB mostra:.
EMBUINARv. tr.
Untar o embrutar de buina (or., occ., bal.); cast. emboñigar. «Embuinar les arnes o caseres d’abelles»: untar-les de buina de bou per tapar les escletxes i evitar que hi entri la humitat, la claror, els insectes nocius, etc. (Ribagorça, Priorat, Mall.). La bresca acabada de traure del rusch embuynat, Vidal Rosada d’estiu, 328 (ap. Balari Dicc.). «Embuinar l’era»: regar l’era amb un suc compost d’aigua i buina de bou, per evitar que els animals facin massa pols en batre (Cerdanya, Gir., Empordà).
Fon.: əmbuјná (pir-or., or., bal.); embuјná (occ.).
Etim.: derivat de buina.
Aportació d’Antoni Pascual
Imatge de Viquipèdia
👍👍