El Ple de l’Ajuntament de Manacor aprova per unanimitat declar fills il·lustres i predilectes 5 dones i 3 homes del municipi

El ple de l’Ajuntament de Manacor ha aprovat el dilluns 11 vespre per unanimitat la proposta de l’equip de govern defensada pel batle, Miquel Oliver, de declarar cinc dones i tres homes Fills il·lustres i predilectes del municipi. Catalina Riera Roig, Joan Riera Ferrari, Aina Sansó Rosselló i Lluïsa Fuster Cortès seran declarats Fills il·lustres del municipi de Manacor, mentre que Cristòfol Pastor Noguera, M. Montserrat Ferrer Oliver, Sebastià Sansó Barceló i Margalida Cortès Fons seran declarats Fills predilectes. Es tracta d’una passa més abans que no se celebrin els actes, la propera tardor, per fer efectives les distincions que concedeix l’Ajuntament de Manacor.

Fills Il·lustres

1.- Catalina Riera Roig, nascuda a Manacor el 19 de març de 1955 i finada el 12 d’octubre de 2019.
Actriu, membre fundadora de la companyia teatral Els Capsigranys, fundada a Manacor l’any 1982. Els Capsigranys sembraren la llavor del Teatre en majúscules a Manacor. Els Capsigranys no hagueren estat possibles sense Catalina Riera, pel que Manacor vol reconèixer el llegat que deixa, havent-se convertit en capital del teatre a Mallorca.

2.- Joan Riera Ferrari, nascut a Manacor el 10 de juny de 1942 i finat el 4 de maig de 2017.Pintor. El 1962 exposà per primera vegada al Centre Cultural de Manacor. La seva obra aconseguí el reconeixement internacional. Atrevit, trencador, innovador, Riera Ferrari ha fet una contribució impagable les arts plàstiques i a l’art contemporani.

3.- Aina Sansó Rosselló, nascuda a Manacor el 31 de març de 1960 i finada el 18 de juliol de 2017.Mestra, musicòloga i experta en cultura popular de Mallorca. Aina Sansó va ser, juntament amb Maria Coloma Gelabert i Maria Galmés, una de les tres recuperadores de la dansa dels Cossiers a Manacor, actualment custodiada per l’Escola de Mallorquí de Manacor. La recuperació de la dansa dels Cossiers a Manacor ha estat una fita col·lectiva, possible gràcies a persones amb noms i llinatges. D’aquesta manera l’Ajuntament de Manacor reconeix la labor de n’Aina Sansó i la dedicació de tota una vida a la cultura popular.

4.- Lluïsa Fuster Cortès, nascuda a Manacor el 10 de febrer de 1905 i finada el 10 de maig de 2000.Mestra de Primer Ensenyament des de l’any 1929, va ser mestra de Manacor. Donya Lluïsa és un referent en l’educació. Amb la seva tasca posà en valor l’Escola Pública, tant en temps de la República com de la dictadura de Franco. Va exercir a Sa Graduada i encara avui és un referent per a diverses generacions. Guillem d’Efak, que va ser alumne seu, la recordà sempre amb molta estima i agraïment, i deixà emprenta a la seva obra.

Fills predilectes
1.- Cristòfol Pastor Noguera – Pífol, nascut a Manacor el 29 de febrer de 1920.En Pífol és un home savi, i no només ho és pels seus 102 anys. Al llarg de la seva vida s’ha dedicat a la cultura, a la pintura, al dibuix i al teatre. Va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manacor el 1991. En Pífol és Manacor i Manacor li deu moltes coses. Memòria viva de tot un segle, el seu sentit de l’humor l’ha acompanyat sempre.

2.- M. Montserrat Ferrer Oliver, nascuda a Manacor el 29 d’octubre de 1943.Sempre ha estat una dona avançada al seu temps: va ser secretària comercial d’alta direcció i relacions públiques de l’empresa manacorina Majorica durant 28 anys. Era una alta executiva quan el món empresarial era patrimoni exclusiu dels homes. Va entrar a l’empresa el 1969 i ben aviat va escalar posicions, demostrant la seva capacitat i vàlua. L’Ajuntament de Manacor reconeix la seva trajectòria a l’hora d’impulsar la indústria de Manacor a dalt de tot.

3.- Sebastià Sansó Barceló, nascut a Manacor el 6 d’abril de 1950 i finat el 9 de novembre de 2021.Investigador incansable, exemple per a molts: mentre encara feia feina al Banesto, es va llicenciar en Història a la UIB. Dedicà la seva tesi a la indústria de les perles a Manacor i el seu llibre sobre els fusters de Manacor és indispensable per entendre el Manacor contemporani.

4.- Margalida Cortès Fons, nascuda a Manacor el 7 de setembre de 1948. La feina de na Margalida Cortés sempre ha estat al costat dels més desfavorits. Va ser presidenta de la Creu Roja de Manacor i també ha col·laborat de manera desinteressada i inscansable amb els Serveis Socials de Manacor, amb les Monges Benedictines i amb Can Gazà, entre d’altres. La seva voluntat de servei públic també va fer que durant un mandat fos regidora de l’Ajuntament de Manacor.

Clàusules lingüístiques en la contractació

El ple de l’Ajuntament de Manacor ha aprovat també aquest dilluns amb 17 vots a favor i sense cap vot en contra la proposta d’incloure clàusules lingüístiques en la contractació pública municipal. D’acord amb aquestes, les empreses que contracti l’Ajuntament de Manacor hauran de garantir l’ús del català en els contractes d’obres, serveis i subministraments i en l’objecte dels contractes.

El delegat de Política Lingüística, Sebastià Llodrà, ha recordat que la mesura té l’objectiu de fer complir La Llei de Normalització lingüística i el Reglament de normalització lingüística de l’Ajuntament de Manacor «per posar en valor l’ús de la llengua» i fer que «el benefici final sigui per a la ciutadania».

D’acord amb aquestes clàusules, en el cas de contractes d’obres i de concessió d’obres, les empreses hauran d’emprar el català en els rètols, les publicacions, els avisos i la resta de comunicacions de caràcter general que derivin de l’execució del contracte. L’empresa contractista també haurà de presentar la documentació requerida, com a mínim en català. Aquestes prescripcions també s’hauran de complir en cas de subcontractació.

Així mateix, quan l’objecte del contracte sigui la prestació d’un servei adreçat directament a la ciutadania, per garantir que les persones usuàries del servei puguin ser ateses en català, l’empresa contractista haurà d’assumir l’obligació que el personal amb tasques d’atenció al públic tengui un coneixement suficient de la llengua catalana per dur a terme en aquesta llengua les tasques d’atenció, informació i comunicació.

Les clàusules també fan referència als serveis tecnològics. En aquest cas, l’empresa contractista haurà de garantir que totes les funcionalitats dels dispositius, programes o sistemes que permetin a la persona usuària la configuració de la llengua es proporcionin configurades per defecte en català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.