Avui en una conversa de bar he agafat per un dia el paper d’en Guillem Pont i he anotat una de les paraules que s’ha dit a la taula: anyívol. Concretament l’expressió que ha sortit ha estat “jo som anyívol a això”, en sentit de “no agradar-te, de tenir-li aversió”. Però com veurem la paraula també pot designar altres coses:
Significat:
-
- Delicat, malaltís (Vic, Lluçanès, Mall.); cast. enclenque, delicado.
- Incert, que pot esser i pot no esser (Mall.); cast. incierto.
- Esser anyívol de qualque cosa: no agradar-se’n, tenir-hi aversió (Mall.). «No em donis vinagre; en som anyívol» (Manacor).
Grafies documentades: “Cresqué magre i anyívol s’infantó” (Ses paparrines, conte de Gabriel Maura, 1892)
Etimologia: format damunt any, amb el sufix –ívol (cfr. pagesívol, etc.).
(Fonts: dicc. Alcover-Moll)