FORN CAN BIEL DES MOSSO. 70 ANYS DE TRADICIÓ

Bàrbara Piñero Font

Padrí, un dia em vaig acomiadar de tu sense saber que no et tornaria a veure. Avui em despedesc d’allò que va ser durant molts d’anys tota la teva vida, i la meva també.

Són tot records d’aquest lloc: olor, color, festes, família, cops de mala sort. Tot junt, forn i la nostra vida. Avui te podria dir que em sent culpable per no seguir la tradició, perquè m’he topat amb una vocació diferent. Però, no puc evitar sentir que form part del que va ser la teva inspiració quan vares deixar Poca Farina. No només perquè durant Pasqua he compartit moments fent panades amb el meu tio Pedro. Unes panades que ja m’eren familiars. Perquè quan les feia, me pareixia veure les mans de la meva padrina. I perquè al forn hi he passat llargues estones al mostrador amb ma mare. I escoltant històries que compartien amb mí els meus tios sobre l’escola o la mili a Sant Sebastià. Dibuixant amb llàpis carbó amb el meu tio Jaume o memoritzant “Lo pí de Formentor” entre l’escalfor i les estades dels tres germans.

Te record també padrí rient i fent-me bromes, sense deixar de fer pasta. A la meva padrina que me contava que un dia va provar de fer una coca nova amb sobrassada per damunt i va ser tot un èxit! O a ma mare, compartint gairebé tot el seu temps amb la gent, i oferint tot el que la seva família havia preparat per aquell dia.

No puc oblidar tampoc com la meva padrina jove, na Magdalena, feia de comodí ajudant al forn i cuidant de tots noltros perquè tot això fos possible.

Saps que padrí? La gent encara et recorda com aquell cantaire de temes d’en Molina, amb aquella veu que des del carrer ressonava amb força. I després, que dedins, acompanyaves amb rialles i bromes al costat del forn, que, en aquell temps, estava soterrat.

Sempre al meu cor!!

* * * *

A SON CARRIÓ TANCA MÉS QUE UN FORN

Margalida Blanquer Genovart

Na Bàrbara ha escrit una emotiva carta de comiat al seu padrí, fundador del negoci familiar. En principi, la va escriure per llegir-la en privat a sa mare, a les seves filles. Però, tant en Pau Quina, com jo mateixa, l’hem animada a publicar-la. Perquè les paraules, escrites des del cor, arriben molt lluny. I crec que no exager, si dic, que aquests sentiments que ens mostra són compartits per altres persones que també s’han vist obligades a abaixar la persiana de la botiga, de la merceria, del forn, de l’empresa que varen aixecar els seus avantpassats amb molta feina i dedicació.

En Biel Font Pomar, “d’Es Mosso” i na Catalina Cànaves Ballester “de Can Pí” varen obrir el forn l’any 1949. I varen posar Son Carrió al mapa dels sentits amb les coques d’albercoc i sobrassada o les ensaïmades entorcillades fetes amb tanta mestria i que enyorarem tant.

Avui, dia 20 d’agost del 2022, els seus fills i actuals titulars, na Bàrbara, en Pedro i en Jaume tanquen perquè es jubilen. Però a un poble petit, com el nostre, quan un forn tanca, tanca més que un forn.

Acaba una etapa de la nostra història més recent, feta dia a dia, feta de mil petites històries de celebracions i bauxes que cada un de nosaltres podríem escriure on la coca, l’ensaïmada, el pa del forn de Ca’n Biel d’es Mosso han fet les delícies dels comensals de quatre generacions del poble i de clients de tota la comarca.

Permeteu-me que en conti una de meva i que vull conservar pel record: la de na Bàrbara emocionada, amb la llagrimeta als ulls, les passades festes de Pasqua, conscient que era la darrera vegada que atenia la desfilada contínua de llaunes amb panades per enfornar. Quan hi entràvem amb el meu fill i les seves cosines me va dir: ” els vostros nins, els de ca na Solla, els de Ca’s Melé, són la quarta generació que fan panades i robiols i les mos duen….hem enfornat les de les vostres padrines i mares, les vostres….”

Trobarem a faltar per Sant Miquel  l’oloreta d’ensaïmades que amb el paperins penjats al carrer anunciaven la festa. Trobarem a faltar tots i cada un dels moments de gust que ens heu fet passar a cada mossegada.

Moltes gràcies per fer-nos més feliços. Crec que ho puc dir en nom de moltes persones. I, també, com no podria ser d’altra manera, desitjar-vos una bona i merescuda jubilació.

Fotografies: A la de l’encapçalament, en Pedro, en Jaume i na Bàrbara; a la de les ensaïmades, na Catalina Cànaves i en Biel Font