Altres vegades ja s’ha comentat, no sempre es fàcil lligar el text amb una fotografia.

Garbera és mot perduts perquè ja no es fan garbes amb el que s’ha segat.
Un temps es feia la garbera vora l’era. Fer les garberes i batre era feina familiar o, en algun casos, amb colles o petits grups amb els quals s’establien acords i barates.

Posteriorment, amb l’aparició de les batedores mecàniques -anys 50-  les barates es convertiren en transacció econòmica. En determinats indrets plaents per al posicionament de la batedora es feien nombroses garberes,  segons interès de cada un dels propietaris, en un mateix indret.

L’arribada de les “cosetxadores” posà fi a garbes, garberes i altres activitats lligades a la sega.

El DCVB, entre altres, mostra:

GARBERA f.
|| 1. Munt de garbes col·locades ordenadament segons una disposició determinada, bastit en el camp on s’ha segat o prop de l’era on s’ha de batre, per guardar les garbes contra la pluja mentres arriba el moment de la batuda (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. hacina.
|| 2. Munt de coses posades amb cert orde, semblant a un munt de garbes; cast. montón. «Garbera de llenya» (val., mall.).
|| 3. Munt, multitud (Cast.)..a) Fer garbera:joc d’infants consistent en tirar-se uns damunt els altres formant un munt (Alaró).
Loc.
—M’estimaria més que ses garberes fessen llum: es diu per expressar desig que tal o tal cosa no succeeixi (Manacor).
Refr.
—«No comencis sa garbera que no hagi passat Sant Pere» (Mall.).
Cult. pop.—La garbera de blat o d’altres cereals ( || 1) es fa col·locant les garbes dretes, amb les espigues cap amunt, i sobre d’elles una coberta de garbes posades horitzontalment i formant pendent, a manera d’aiguavessos de teulada, perquè en cas de pluja l’aigua s’escorri sense penetrar dins el munt de garbes. El nombre de garbes que formen la garbera és molt variable, i depèn del costum de cada comarca, de la manera de construir la garbera, de la capacitat de producció del mas, etc. A la comarca de Torelló una garbera sol constar només de deu garbes; en altres llocs de la Plana de Vic és de vint. A Hospitalet la garbera es compon de 22 garbes, de les quals n’hi ha setze de dretes i les altres formant la coberta. A la comarca d’Igualada hi ha garberes de 21 garba, de 30 i de 36. A Guissona hi ha garberes de quinze garbes, que s’anomenen quinzenes; n’hi ha de 21 garba, anomenades vint-i-unes; i n’hi ha de 31 garba, que s’anomenen trenta-unes. A Blanes la garbera sol contenir 25 garbes. A la Cerdanya fan cavallons i a una mateixa garbera posen centenars de garbes si la producció ho permet. A Santa Coloma de Queralt les garberes es fan de tres rengles de garbes amb l’espiga cap amunt, i sobre els tres rengles posen una filera de garbes ajagudes que s’anomena la coberta. A Mallorca, la cresta formada per les garbes de la coberta té el nom de carena.
Fon.: gəɾβéɾə (pir-or., or., bal.); gaɾβéɾa (Andorra, Tortosa, Cast., Xàtiva, Gandia, Val., Al.); gaɾβέɾa (Esterri); gaɾβέɾɛ (Sort); gaɾβéɾɛ (Tremp, Ll., Pla d’Urgell, Falset, Gandesa, Sueca); ɟəɾβéɾə (Palma, Manacor).
Intens.:—a) Augm.: garberassa.—b) Dim.: garbereta, garberetxa, garbereua, garberiua, garberona, garberó.—c) Pejor.: garberota.
Etim.: derivat de garba.

Aportació: Jaume Ferrer, Maria Nadal
Imatge de Google/hacina