Mateu Morro i Marcé (Santa Maria, 1956) té una llarga trajectòria política a l’esquena, prou coneguda, tasca que tota la seva vida ha compaginat amb la documentació històrica i l’escriptura.L’any 2021 va publicar el llibre Els Norats (1936-1949), que recull l’èpica història de dues persones reals, Honorat i Jaume Tries, pare i fill, els quals es veren obligats a fugir a les muntanyes per no acabar en mans dels falangistes després del cop d’estat del general Franco el 18 de juliol de 1936, i que van aconseguir ocultar-se de la persecució falangista durant 13 anys sobrevivint a les muntanyes. El llibre està acompanyat de fotografies i entrevistes que en el seu moment Mateu Morro va poder fer als testimonis que ajudaren els Norats a sobreviure en aquella persecució.
A les passades Festes de Sant Miquel de Son Carrió, el dilluns dia 26 de setembre va presentar el llibre, i vam tenir ocasió de parlar amb ell abans de la presentació, gràcies a les gestions de l’exbatle de Sant Llorenç, Mateu Puigrós, que va conèixer Mateu Morro, a través de la Conselleria quan era batle de Santa Maria, amistat que ha continuat al llarg dels anys. Cal dir que va ser un plaer poder escoltar de primera mà els seus records i vivences que tingué als encontres a Eivissa amb un dels protagonistes de l’història, en Jaume Tries.

Sr. Morro, com va sorgir la idea del llibre «Els Norats» i quin temps va dedicar a la seva preparació?
Resulta que l’any 1981 – han passat molts d’anys- vaig anar amb uns companys a Eivissa a conèixer a un dels protagonistes, en Jaume Tries, i li férem moltes preguntes que vam gravar a una gravadora d’aquelles que hi havia aquell temps. Després jo hi vaig tornar més vegades i el gravava bàsicament, bàsicament arreplegant els seus records i recollia les seves històries orals. Del 81 a ara han passat 40 anys, es diu aviat. Evidentment aquests 40 anys no he estat sempre amb aquest tema. Quan va sortir l’ocasió vaig anat recopilant informació, i l’any passat vaig pensar que era un bon moment per escriure-ho en forma de llibre.
.

Realment tingué sort de conèixer en Jaume Tries…
Sí, perquè la primera vegada que vam anar a veure en Jaume, feia dos mesos que s’havia mort el seu pare. Dic noltros perquè vam anar a Eivissa un grup d’amics. Després hi vaig tornar moltes vegades jo sol.

Per què va esperar quaranta anys a publicar el llibre?
Quan noltros vam anar a xerrar amb ell, l’any 1981, jo ja vaig publicar en diferents revistes coses dels Norats. Es a dir, aquests 40 anys la historia no s’ha aturat, jo he publicat a sa revista local que tenim al nostre poble que sa diu «Coa Negre», a altres revistes i també i finalment a un altre llibre que es diu «Muntanyes de Coa Negre», on jo reproduïa molta cosa. Al final la història es va anar sintetitzant fins que arriba a aquest llibre. Després  de publicar el llibre, altres persones que m’han donat més informació.

Quina és aquesta informació?
La més recent la me va contar en Maties Cabot Mulet el 20 de setembre d’aquest 2022, i em va dir que el seu padrí, Bartomeu Mulet Noguera, era pastor des Cabàs, una possessió grandiosa té quasi mil quarterades, una finca impressionant i gran part d’aquesta finca té conradis i molta però molta muntanya amb penyals i comellars. Aquest home hi feia de pastor i un vespre es va topar amb els Norats, i va seguir el seu camí. Al cap d’una estona va passar l’escamot dels falangistes que perseguien els Norats i li van dir si els havia vist, i ell va dir que no, que per allà no hi eren, que no els havia vist. Els Norats estaven a l’aguait i varen sentir la conversa. Molts d’anys després, a les primeres festes de la vellesa que s’organitzaren a Santa Maria, en Bartomeu Mulet va sentir una mà que es posava a la seva espatlla i li deia: «Moltes gràcies Tomeu, perquè aquell dia no ens vares veure». Era en Jaume Norat, que havia vengut a Santa Maria, i li va agrair el seu comportament. Aquesta i altres anècdotes les he sabudes després de publicar el llibre.

És bona, aquesta anècdota… sí que ho és . Eren els dos, pare i fill, que estaven perseguits?
Sí, eren militants polítics d’esquerres, el pare era del Partit Comunista i el jove era de les Joventuts Socialistes Unificades, que era una organització que havia sorgit de la fusió de les joventuts socialistes i les joventuts comunistes. Eren dues persones molt significades dins la franja més combativa del que era el moviment obrer o el que podríem dir de l’esquerra política de Santa Maria.

Tot el que surt el llibre és història real, o inclou ficció?
No, no, és cent per cent real. Jo separ el que és la història de la narrativa, no és un llibre de ficció. Evidentment he utilitzat un llenguatge senzill, un llenguatge distant, del que és història acadèmica, que és una història que utilitza molt la cita, peu de pàgina, referència bibliogràfica. Com que aquí ses fonts informatives són bàsicament orals i una part del text és la reproducció de les paraules literals de les gravacions d’un antic casset, reproduesc a vegades literalment el que em varen dir, això li dona un llenguatge que és diferent a l’ habitual, però jo no m’he inventat cap detall,
és literal.

Què destacaria de la solidaritat i col·laboració que varen tenir els Norats de la gent, tot i que eren temps difícils?
Sí, sí, eren temps difícils; era una cosa molt delicada. Ningú pot estar tretze anys a la muntanya perseguit, però tampoc no els varen perseguir sempre seguit, hi havia moments. Els perseguiren més als temps de la guerra, i posteriorment ja va ser una altre cosa. Jo crec que no haguessin pogut sobreviure sense l’ajuda d’una sèrie de persones, i en el llibre surten els noms i llinatges. Es a dir, més o manco sabem (i el llibre ho diu) qui va ser que d’una forma especial els va ajudar. Hi va haver molta gent que els ajudà de formes molt senzilles, es a dir, un els donava un pa, una sobrassada…, hi havia moltes formes d’ajudar. I evidentment molta gent va ajudar i altres, al contrari, hi havia de tot. Però sí que és vera, que en aquesta Mallorca de la postguerra com jo dic, hi havia molta de por , i era molt gris en molts d’aspectes, però així i tot va ser possible que hi hagués una gent que ajudes a altre gent i que fos solidària.

Enhorabona pel seu llibre, molts gràcies pel seu temps i el que ens ha explicat sobre Els Norats. Quin seria el seu desig sobre aquest llibre…

Gràcies. El meu desig seria que els valors i la memòria que represent els Norats es mantenguin vius…