Era un mot que es podia sentir en les converses habituals dels anys cinquanta:: aquests albercoquers creixem (o no creixen) a la par. Van a la par (referits a dues persones que evolucionaven de manera semblant)… mentre a l’escola es parlava de nçumeros “pares” i “impares”

Anar a la par, d’altra banda, resulta un concepte bell, implica fer individual en una mateixa tasca compartida amb una altra persona o avançar de forma semblant…

El DCVB mostra

1.PARadj. i subst.: cast. par.
|| 1. Igual o completament semblant. Un colom ama més son par colom, que no fa cauall ne altres aucells, Llull Felix, pt. viii, c. 42. Los hòmens ergullosos no volen haver par ni volen amar los uns los altres, Llull Arbre Sc. i, 278. Cabra ronyosa sa par va cercant, Metge Somni iii. Si forsa aquests dos o tres avanssassen los marits o fossen lurs pars, Corbatxo 40. No tenir par, o Esser sens par: esser únic en la seva classe o en un aspecte determinat; no tenir ningú igual o semblant. Avets creades tantes gents per amar e honrar un Déu sens par ni companyó, Llull Cont. 8, 23. No havia par en la terra, Metge Somni i. Significant les vostres excellències e dignitats, les quals són sens par, Villena Vita Chr., c. 48.
|| 2. Títol d’alta dignitat en alguns Estats. Els dotze pars de França: dotze personatges que es suposa que acompanyaven l’emperador Carlemany i li venien immediatament darrera en dignitat. Carles Maynes dels dotze pars de França portà de les parts de Roma dos cossos sants, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 521). Requès lo rey de França e los dotze pars, Muntaner Cròn., c. 79. Cambra dels Pars: la Cambra alta o de l’aristocràcia, en l’organització legislativa anglesa (per oposició a la Cambra dels Comuns).
|| 3. Divisible exactament per 2. Lo nombre qui és par se pot mils multiplicar que’l senar, Llull Doctr. Puer., c. 74. Jugar a pars o senars: joc en què un pren pel seu compte els nombres parells i un altre els senars, i guanya segons que surti un nombre parell o senar; cast. jugar a pares o nones.
|| 4. A la par: a) Amb igualtat d’avançament. Anar a la par: trobar-se en la mateixa línia d’avançament dos o més que corren o caminen en la mateixa direcció, o que actuen en una mateixa tasca. Ab quin cor puch star tenint los enemichs a la par, Cobles Passió. Atlots, a la par anam, Penya Poes. 92.—b) Amb igualtat de valor nominal i de valor efectiu. Sota la par: més avall del valor nominal. Forçar la baixa de les Vilanius, i, un cop sota la par, girar la truita, Oller Febre, ii, 297.
Par: llin. existent a Barcelona.
Fon.: páɾ (Barc., Val., Palma); a Mallorca la locució a la par es pronuncia ə lə pá.
Etim.: del llatí pare, ‘igual’, ‘parell’.

Imatge de Google