És una d’aquestes paraules substituïda per un castellanisme, en aquest cas sobaco, i encara pitjor sota l’excusa de molts que xella (aixella) mai s’ha dit per aquí i que si és una catalanada i contes d’aquests. Idò no, paraula ben mallorquina ja documentada en les rondalles de Mossèn Alcvoer que deixa a la llum “explicacions interessades”· que l’únic que volen és embullar la troca ben aposta. En resum, paraula ben mallorquina que hem de lamentar haver perdut (una més).

Significat: Punt on el braç s’uneix amb l’ossa; cast. sobaco.

a) Alçar xella: revenir, sortir bé d’una malaltia o d’una pèrdua de capital; començar a anar bé (Mall.).

b) No poder alçar xella: passar estretor per viure, no poder-se posar en situació acomodada (Mall.).

Grafies documentades: “Què dimoni deu esser estat, que primer no porien alsar xella i hi corria tan poc xorrèstic…, i ara campen tan polents?”, Alcover Rond. viii, 7

Etimologia: del llatí ascĕlla (evolució del clàssic axilla, per canvi de sufix), mat. sign.