Sa Matança era una popular pandilla liderada per Sebastià Caron. En Sebastià tenia un cert avantatge cultural: havia anat uns anys a escola en un col·legi de frares d’Inca.

Eren fidels clients del cafè de Cas Pinxo. Es veu que el pare d’en Nadal i de n’Antoni tenia mà esquerra per gestionar els capricis dels membres de la pandilla. Segons conta n’Antoni Pascual a vegades trobaven algun dels membres de la pandilla que anaven a collir un matí d’ametles a compte del cassiner.

De entre les múltiples annerotades que va fer “sa Matança” en destaca un simulacre de judici que es teatralitzà a l’interior del cafè.

El paper de fiscal, com no podia ser d’altra manera, el feia en Sebastià Caron, de paraula esmolada i afinada. En aquell simulacre teatralitzat, sempre en castellà, s’encarregà de l’acusació.

L’acusat era en Pep Marineta. Se l’acusava d’haver tocat les cuixes a la filla de -aqui hi posarem un nom figurat- de n’Aina Maria.

En Sebastià, que no donava puntada sense fil, sabia que realment en Pep Marineta, aleshores sentia una forta atracció per la filla de n’Aina Maria. No consta enlloc que l’al·lota en sabés res d’aquell enamorament platònic d’en Pep.

L’espectacle, ben preparat, semblava disposar d’un guió escrit. L’acusació, en una fulla de plagueta escrita de dalt a baix, feia una descripció precisa dels càrrecs.

N’Antoni, el contador, recorda que entre altres coses el fiscal definí la professió d’en Pep Marineta: representant d’agulles de gramòfon.

Es veu que va ser una sessió divertida i sonada. Els assistents ho degueren comentar a ca seva o a terceres persones perquè cert és que la noticia arribà a n’Aina Maria qui s’enfadà fort: què era allò de que en Pep Marineta havia tocat les cuixes a la seva filla?.

Tal era l’enfadament que va anar a demanar explicacions al casiner i a alguns dels intervinents.

N’Aina Maria tenia un cert posicionament social en el poble i això provocà que el joc, suposadament gens malintencionat, tengués una transcendència inesperada.

No sempre en som conscients de la transcendència dels nostres actes. Els xaps relacionals a vegades tenen un difícil sargit.

(Imatge de Google)