L’anecdotari que es mostra avui, va d’opacitat i inflències. Pertany a un Sant Llorenç agícola i gairebé oblidat.
Però el fets, en altres àmbits, per exemple obres en zona turística, resulten ben vigents. Continua
L’anecdotari que es mostra avui, va d’opacitat i inflències. Pertany a un Sant Llorenç agícola i gairebé oblidat.
Però el fets, en altres àmbits, per exemple obres en zona turística, resulten ben vigents. Continua
Ara mateix es fa difícil imaginar la connexió de les persones amb la terra en aquell Sant Llorenç dels anys quaranta i cinquanta. I encara més de les famílies que vivien a fora vila.
Aucellons, un conill o una llebre, una perdiu…eren complements alimentaris i font d’una proteïna alternativa o complementària al porc de la matances.
Na Despuntada o el valor addicional de l’atzarós defecte físic. Continua
Es el que té tot anecdotari. Es conten unes coses i se’n deixen de contar unes altres.
Vet aquí, en el meu entendre d’avui, una relació de silencis. Segurament una altra persona n’hi veuria més o altres diferents. Continua
Quines herbes acostumava a emprar a la cuina la teva padrina?
Aquesta era la pregunta que es plantejà a la taulada de jubilats mentre prenien el cafè matiner.
A n’aquesta entrega de l’Anecdotari llorencí, deix constància d’altres herbes i remeis usats en el Sant Llorenç preturístic.
Val a dir que casa casa, cada família, tenia -o no- les seves creences i els seus hàbits en relació a les herbes usades com a remei de possibles dolències. De la mateixa manera que en coneixien la possible toxicitat i la importància de conèixer les quantitats a usar en casa cas.
D’altra banda l’ús d’herbes remeieres s’ha de situar en un entorn rural on sols en casos excepcionals s’usava la “igiuala” del metge abans de la generalització de la Seguretat Social. Continua
Amb la imaginació o la recordança ens haurem de situar en el Sant Llorenç rural, quan no sempre es tenia la possibilitat d’un metge avinent, llavors si el problema no es considerava gaire greu, es cercaven remeis casolans..
En parlarem l’altre dia a la taula del cafè. Segurament amb altres persones la relació seria diferent, però aquesta és la que tenim Continua
En aquesta teringa d’anècdotes locals, sempre superficials, es toca un tema sensible, els dels immigrants.
Per poc que escoltem els que parlen ens n’adonarem que a Sant Llorenç, com a molts altres indrets, hi ha persones de tota ideologia, també d’extrema dreta i, des de la llunyania i el desconeixement, admiradors de Trump.
A vegades resulta il·lustratiu recordar temps passats per entendre el que passa avui. Continua
A l’anecdotari llorencí enfocam avui el tema de l’evolució dels horts a Sant Llorenç. A manera de pinzellada superficial trescam des dels molins d’aigua que ja trobaren els cristians al conquerir l’Illa fins a la situació actual de gairebé un pou a cada una de les cases, residèncues turístiques, de fora vila. Continua
A l’anecdotari llorencí d’avui, al tractar alhora varis temes, s’haurà d’enfocar un ampla ventall temporal. De fet abasta des del – Jo no el vaig conèixer a es “mestre mostatxut” sols ho sentia contar fins a les barbes dels anys setanta del segle passat. El tema dels capells, com bé mostra la pàgina “Fotos antigues de Sant Llortenç des Cardassar” també és llarg en el temps. Continua
Una petita referència a la producció llorencina d’indiots i, a la vegada, una referència superficial a les posessions que volten el nucli de població llorencí. Continua
La conversa de cafè, aquesta vegada, girà sobre els jocs. De com jugàven els nins de Sant Llorenç en els anys quaranta, quan les juguetes valien més que l’enginy. Continua
Un petit i superficial repàs històric a la festa local de Sant Antoni.
Del Hohoho! del dimoni gros de principis dels anys quaranta a la plenitud actual.
De la por dels infants al joc (relatiu) actual. Continua
En aquesta entrega de l’anecdotari llorenci referit al Sant Llorenç agrícola es tracta el tema d’olors característiques i generalitzades de temps passats.
Malgrat les enyorances que, a vegades, ens aportten els records que solem idealitzar, hem de reconèixer que, si més no en molts aspectes com el sanitari, anam millorant. Continua
Aquest petit recull d’anècdotes llorencines, d’un Sant Llorenç agrícola que pertany radicalment al passat, seguint els generosos records de n’Antoni “Cus”, tracta avui, del tema de l’art de la caça, en aquest cas, caça femenina destinada a aportar proteïnes i sabors a la cuina pagesa.
No tothom gaudia de les mateixes habilitats. Sa tia Francisca de n’Antoni se’n sortia de forma singular. Continua
A l’enfilall d’anècdotes locals hi afegirem avui el que podriem anomenar activitats perdudes o en desús. Certament queden arrels però es fa de cada dia més estrany el fet de compartir eines o intercanviar jornals.
Cada època te els seus costums… Continua
Normalment les converses de cafè es redueixen a un xiuxiueig intranscendent: qui si el futbol, que si el tractor, que si una notícia de la premsa… res que mereixi una anotació posterior atenent que, com és sabut, els records si no resulten impactants, es volatilitzen com el fum de l’olla bullent.
Però avui el xec xec suau i continu de la pluja ha portat la conversa a les feines pageses de tal dia com avui: -a fora vila sempre hi ha coses a fer! Continua
Hi ha haver un temps, temps ja llunyans en que el conflictes a fora vila precisaven d’un guarda rural. Un funcionari que es passejava per fora vila que malavejava posar pau i resoldree possibles conflictes entre veinats entre veïnats.
En el seu passejar també detectava possibles irreguralitats, com per exemple assentar una paret sobre un camí que és de tots. Coses velles de temps passats. Continua
Et pots imaginar un comerç de soles usades de sabates de gomes de mòbil?. I arreplegar botelles de vidre del torrent per poder embotellar tomàtiga? i de persones que viviuen del que trobaven a fora vila?… bé, idò no fa tants anys que això, aqui, passava.
Oblidam el passat compartit amb tanta facilitat… Continua
Amb aquesta recordança de l’Anecdotari Llorencí, es vol donar presència a la dinàmica comercial del carrer Major, variable segons èpoques i circumstàncies.
Un possible resum podria ser aquest: front a la imatge actual, en el Sant Llorenç preturístic, llarga època de molt treball i poca rendibilitat econòmica i mobilitat, hi havia una xarxa comercial, en bona part situada en el centre, fonamentalment en el carrer Major, per atendre les necessitats bàsiques dels ciutadans. Continua
L’anecdotari llorencí d’avui enfoca el tema de les carritxeres, i més cponcretament la importància i transcendència econòmica que tenia el càrritx per a les famílies llorencines al trencar el segle xx.
La memòria és curta, poca cosa en sabem dels nostres repadrins i encara manco de les generacions anteriors i malgrat això ho portam tot incorporat a l’ésser.
El tema de les carritxeres que destapa n’Antoni Pascual, en podria ser un bon exemple. Continua