Una petita referència a la producció llorencina d’indiots i, a la vegada, una referència superficial a les posessions que volten el nucli de població llorencí. Continua
Arxiu d'etiquetes: Anecdotari Llorencí
AL55 Així jugàvem…
La conversa de cafè, aquesta vegada, girà sobre els jocs. De com jugàven els nins de Sant Llorenç en els anys quaranta, quan les juguetes valien més que l’enginy. Continua
AL54 Sant Antoni, va i ve
Un petit i superficial repàs històric a la festa local de Sant Antoni.
Del Hohoho! del dimoni gros de principis dels anys quaranta a la plenitud actual.
De la por dels infants al joc (relatiu) actual. Continua
AL54 Olors (i pudors)
En aquesta entrega de l’anecdotari llorenci referit al Sant Llorenç agrícola es tracta el tema d’olors característiques i generalitzades de temps passats.
Malgrat les enyorances que, a vegades, ens aportten els records que solem idealitzar, hem de reconèixer que, si més no en molts aspectes com el sanitari, anam millorant. Continua
AL53 Sa tia Franscisca
Aquest petit recull d’anècdotes llorencines, d’un Sant Llorenç agrícola que pertany radicalment al passat, seguint els generosos records de n’Antoni “Cus”, tracta avui, del tema de l’art de la caça, en aquest cas, caça femenina destinada a aportar proteïnes i sabors a la cuina pagesa.
No tothom gaudia de les mateixes habilitats. Sa tia Francisca de n’Antoni se’n sortia de forma singular. Continua
AL52 Compartir
A l’enfilall d’anècdotes locals hi afegirem avui el que podriem anomenar activitats perdudes o en desús. Certament queden arrels però es fa de cada dia més estrany el fet de compartir eines o intercanviar jornals.
Cada època te els seus costums… Continua
AL51 Xec xec
Normalment les converses de cafè es redueixen a un xiuxiueig intranscendent: qui si el futbol, que si el tractor, que si una notícia de la premsa… res que mereixi una anotació posterior atenent que, com és sabut, els records si no resulten impactants, es volatilitzen com el fum de l’olla bullent.
Però avui el xec xec suau i continu de la pluja ha portat la conversa a les feines pageses de tal dia com avui: -a fora vila sempre hi ha coses a fer! Continua
AL50 Guarda Rural
Hi ha haver un temps, temps ja llunyans en que el conflictes a fora vila precisaven d’un guarda rural. Un funcionari que es passejava per fora vila que malavejava posar pau i resoldree possibles conflictes entre veinats entre veïnats.
En el seu passejar també detectava possibles irreguralitats, com per exemple assentar una paret sobre un camí que és de tots. Coses velles de temps passats. Continua
AL49 Cercadors
Et pots imaginar un comerç de soles usades de sabates de gomes de mòbil?. I arreplegar botelles de vidre del torrent per poder embotellar tomàtiga? i de persones que viviuen del que trobaven a fora vila?… bé, idò no fa tants anys que això, aqui, passava.
Oblidam el passat compartit amb tanta facilitat… Continua
AL48 Carrer Major
Amb aquesta recordança de l’Anecdotari Llorencí, es vol donar presència a la dinàmica comercial del carrer Major, variable segons èpoques i circumstàncies.
Un possible resum podria ser aquest: front a la imatge actual, en el Sant Llorenç preturístic, llarga època de molt treball i poca rendibilitat econòmica i mobilitat, hi havia una xarxa comercial, en bona part situada en el centre, fonamentalment en el carrer Major, per atendre les necessitats bàsiques dels ciutadans. Continua
AL47 Carritxeres
L’anecdotari llorencí d’avui enfoca el tema de les carritxeres, i més cponcretament la importància i transcendència econòmica que tenia el càrritx per a les famílies llorencines al trencar el segle xx.
La memòria és curta, poca cosa en sabem dels nostres repadrins i encara manco de les generacions anteriors i malgrat això ho portam tot incorporat a l’ésser.
El tema de les carritxeres que destapa n’Antoni Pascual, en podria ser un bon exemple. Continua
AL46 Puces!
Son Puça, nom de lloc, o En Puça, malnom de persona, poden resultar evidències de la seva persistent presència.
Darrerament ja no se’n sent parlar gaire de puces, a diferència del que passava en el Sant Llorenç preturístic.
Una barraca on hi havia nascut una ventrada de porcs, el racó on solia parir la moixa o la cussa, una vegada abandonat el lloc per aquests animals, després sovint es convertia en un “niu de puces”. Continua
AL45 Mosques!
S’incrementa l’anecdotari llorencí, referit a l’època del Sant Llorenç rural i normalment amb contarelles d’Antoni Pascual, amb una nova entrega referida a la presència de mosques es les cases. Continua
AL44 El nom de les persones
El tema va de quan al néixer una persona, segons el sexe, ja es sabia el nom que portaria tota la vida.
Un costum que es començà a trencar -primer de forma tímida i fins que canviaren les lleis-, a finals dels anys setanta del segle passat. Continua
AL43 Classes socials (i llenguatge)
Una aproximació (intuïtiva) a l’estructura social del Sant Llorenç preturístic.
Al “no hi havia manera de guanyar un duro” referit a l’esforç amb minsos resultats dels pagesos, se li oposa allò “qui tocava calaix marxava bé” referit a botiguers i menestrals usant expressions de n’Antoni Pascual. Continua
Anecdotari llorencí. Tancament
Tot el que comença, acaba. Després d’una quarentena d’entrades referides a anècdotes dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, del segle passat, es posa punt. (Encara que, per la seva condició digital sempre resta oberta a possibles modificacions i ampliacions).
Per tancar el tema, es fa una lectura interpretativa del que, fonamentalment, ens ha contat n’Antopi Pasqual. Continua
AL41 Petiteses
Una bellíssima imatge extreta de “Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar”(Arxiu familiar de Margalida Melis), per il·lustrar les petites coses que han anar sorgint en les converses de l’anecdotari.
Son idees assenyalades de passada que, al meu entendre, guarden sentit. Continua
AL40 Sexe!
Aquesta vegada l’Anecdotari enfoca un tema molts anys i encara ara tapat: relacions sexuals en els anys quaranta i cinquanta del segle passat, amb fort desequilibri entre homes i dones.
El canvi de costums i cerences que possibilita una edat primerenca d’inici de relacions i la seva llibertat és, lal vegada, si mes no de forma aparent, un dels aspectes més rellevants de la “revolució turística”. Encara que segons indiquen estudis de la UIB, els models que arriben via pàgines pornogràfiques d’internet, no són ni encertats ni gens igualitaris. Continua
AL37-Dormir en el sostre
Resten uns quants serrels d’aquesta sèrie d’articles que hem anat publicant sota en nom d’Anecdotari llorencí /AL). El d’avui fa referència a una llarga tradició viscuda en el nostre entorn -i també en altres indrets-, el costum de dormir en el sostre.
Un costum que es va començar a perdre a partir dels inicicis del segle XX, quan les possessions deixaren de ser centres de producció i facilitadores de feina. Continua
AL36 Cercar nius
Una nova entrega de l’anecdotari llorencí.
Fa molts anys, a finals dels anys cinquanta del segle passat, anar a cercar nius era una habitual activitat infantil.
Sortosament els costums van canviant. Continua