Desconeixia el mot en el sentit que mostrà n’Antoni Font per WhatsApp privat.
Sabia allò de la camisa o del paper mastegats, també havia sentit l’expressió “mastegar fesols”… però m’era ben desconeguda l’acepció aplicada a les someres (extensible a altres bísties).

El DCVB mostra:

MASTEGAR v. tr.
|| 1. Prémer reiteradament entre les dents pel moviment de la mandíbula inferior; cast. masticar, mascar. Natura dóna al bou que culla la erba e puxes que la remuc e la mastec, e assò fa natura per so car lo bou no auria temps que masteguàs com pex tota la herba que ha mester, Llull Cont. 282, 28. Lo menjar pres maça cuytadament no és ben mastegat, Egidi Romà, ll. ii, pt. 2a, c. 11. Qui sense quexals mastega tals faues, Proc. olives 1237. El pare… rondinà, tot mastegant mastegant, Ruyra Pinya, ii, 29.
|| 2. Rebregar, arrugar; llevar la llisor d’una cosa (Empordà, Bal.); cast. arrugar, estrujar. Se va asseure anant alorta a mastegar-se ses faldetes, Ignor. 49.
|| 3. fig. Explicar detalladament; preparar amb molt de detall allò que altri ha de fer; cast. mascar. «Aquest, si no l’hi dones ben mastegat, no t’entendrà».
|| 4. fig. Empassar-se, comprendre. No s’ho mastegavan las donas, que la gent de marina entenguessen de cuynar, Pons Auca 196.
|| 5. Anar calenta sexualment una bístia cavallina (Tarr., Mall.).
|| 6. fig. Murmurar; pronunciar entre dents; cast. mascullar. Oració és injuriada sensualment e entellectualment com hom trenca les paraules e les mastega e les cuita, Llull Cont. 351, 27. Mastega més parenostres que tu i tots els teus parents, Ruyra Parada 44. Mastegar una llengua: parlar-la defectuosament.
Loc.
—Mastegar fesols(Mall.) o mastegar fusos (Men.) o mastegar blens o bledes (Eiv.): parlar entre dents, confusament. «Digues si em vols o no em vols, | no estigues empegueïda; | val més un bon no, garrida, | que un sí mastegant fesols» (cançó pop. Mall.).
Refr.
—«Mirar i no tocar, no se mastega»: es diu per manar o recomanar que no toquin alguna cosa (Mall.).
Fon.: məstəɣá (pir-or., or., bal.); masteɣá (occ.); masteɣáɾ (val.).
Sinòn.:— || 1, rosegar;— || 2, rebregar, arrugar, matxucar.
Etim.: del llatí masticare, mat. sign. || 1.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google