El passat dissabte dia 19 de novembre a l’Associació S’Agrícola de Manacor va ser l’escenari d’un sentit homenatge a Miquel Mas, campió del món de ciclisme en pista l’any 1965 i als socis que han complit cinquanta anys d’antiguitat.

Va conduir l’acte Tomeu Matamalas que va nomenar, en primer lloc, un per un als socis reconeguts: Simó Joan Galmés Cerdó, Joan Gayà Riera, Martí Puigròs Joan, Bartomeu Rosselló Ramonell i Cristòfol Pastor Noguera i se’ls va fer entrega d’un diploma com a recordatori d’aquesta fita.

A continuació va començar l’acte d’homenatge a Miquel Mas i que millor que fer una recordança de com era el nostre poble pels voltants de l’any 1965, any que Miquel va guanyar el campionat del món i de com es va viure la seva gesta i del que va suposar per la gent.

Tomeu va recordar que el ritme vital del poble venia marcat pel rellotge de l’Església Gran, que tocava les hores i els quarts, les campanes de totes les esglésies anunciant misses i funerals i per la sirena de la fàbrica de perles que cridava les seves treballadores a la feina. Va continuar dient que la societat era eminentment agrícola, encara que ja es deixaven entreveure de manera tímida els canvis que la venguda de turisme hi comportarien.

Dins aquest Manacor en expansió però encara modestament nostre, de sobte es va produir un esdeveniment que va capgirar per uns dies la monotonia ciutadana. Érem a l’11 de setembre del 1965 i tot el poble va sortir al carrer en una manifestació espontània amb desfilada de cotxes, llançaments de coets i repic de campanes.

Als pocs televisors que hi havia aleshores a la nostra ciutat, els manacorins havien estat testimonis de la indiscutible victòria esportiva d’un jove de 22 anys de la nostra localitat. En Miquel Mas Gayà es proclamava campió mundial de ciclisme en una prova de mig fons rere moto stayer al velòdrom d’Anoeta de Sant Sebastià.

Així, idò, dissabte, dia 19 de novembre de 2022, 57 anys més tard d’aquella gran victòria ciclista que tant va honorar Manacor, l’Associació Cultural s’Agrícola es va afegir a la immensa manifestació d’orgull, admiració i estimació que els manacorins manifestaren a Miquel Mas el 1965 i li va retre un humil però sincer homenatge de recordança i actualització d’aquella gran gesta.