En aquest apartat de mots perduts voldria enfocar avui la vuitena accepció. Aquella biga, normalment en el nostre enorn de fusta de poll o de pi, que suportava part del pes de la xemeneia i/o escalfapanxes de la cuina i que servia d’escudeller.
També havia sentit el mot referit a la roda dels cadufos de la sínia i l’expressió “obrir de pinte en ample” en el sentit d’obrir completament.
Les necessitats constructives actuals, de banda possibles aspectes ornamentals, no contemplen el foc de llenya, és així que els pintes deixen de ser útils i desapareixen.
El DCVB mostra:
PINTE m.
|| 1. Pinta per a desembullar els cabells (Ribagorça, Pallars, La Llitera, Tremp, Organyà, Oliana, Solsona, Balaguer, Fraga, Urgell). Una mitre de seda blancha ab son estoig de fust e un pinte de vori gran, doc. a. 1373 (Miret Templers 557).
|| 2. Instrument guarnit de pues per a turmentar esqueixant la carn. Dacià… féu haver pintes tallants e aguts, e ficave-y, e puys tiraven tots los membres, e tot lo seu cors era com a rius de sanch, Quar. 1413, p. 320.
|| 3. Post armada d’alguns rests o fileres de punxes de ferro llargues d’un a dos pams, que serveix per a aclarir i netejar la llana, el cànem, el lli, etc. (Gir., Ripollès, Garrotxa, Pallars, Ribagorça, Urgell, Tortosa, Maestrat, Morella, País Valencià); cast. peine, rastrillo. Un pinte de cinc rengles bo, de pentinar cànem, doc. a. 1564 (arx. parr. d’Igualada). Uns pintes de pentinar cànem prims, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 137).
|| 4. Part del teler de mà, composta d’una sèrie espessa de fils col·locats verticalment entre dos llistons paral·lels; cada fil porta en el seu centre una anelleta per dins la qual passa un dels fils de l’ordit, que així no perillen d’embullar-se; aquest conjunt de llistons i fils verticals puja i baixa per l’acció de les calques; cast. viadera. Els fils verticals del pinte s’anomenen bagues; cada teler consta almenys de dos jocs de bagues amb llur marc; hi ha telers que en tenen quatre, sis i més jocs. El nom de pinte s’aplica, bé a cada marc amb les seves bagues, bé al conjunt de tots els jocs d’aquestes peces amb la pua del teler (Mall.). Que drap XVIII seyal no gos haver més avant de XI palms e III quarts, sots ban de X sòlidos e de trencar lo pinte, doc. a. 1387 (Col. Bof. xl, 298). Que los taxidors flassaders degen d’aquí auant e sien tenguts metre en les flassades entegres que faran o taxiran, sinquanta vias cascuna de XII fils torts de stam, d’on seran del pinte de sis ligadures…, emperò que en lo dit pinta mateix puxen esser fetes miges flassades que hagen XII palms de lonch, doc. a. 1391 (BSAL, xxii, 211). Que negun tixedor… no gos fer ni fer fer drap mesclat, sia drap entir o scapoló, que sia de menor pinte de dotze e que no haja buyt entre abdós parts més de vint fils, e si és pus alt de dotze que’l pinte ne haja buyt més de sinquanta fils entre amdós parts, doc. a. 1401 (Col. Bof. xli, 157). Que tals draps hajen esser de nombre de devuyt ligadures o més, e no de menys, e lo pinte haje haver de ampla quinze palms, doc. a. 1438 (Capmany Mem. ii, 430). Mestre Rafel s’arrufava com un poll a dins es telessos, y feya fer molta via an es pinte, Roq. 16. De pinte ample: (peça de roba) teixida d’una vegada, perquè el pinte tenia prou llargada per a l’amplària de la peça. De pinte estret: es deia de la tela obrada en dues o més peces perquè la llargada del pinte no bastava per a l’amplària que havia de tenir la roba. Unes toualles tramades de cotó, de pint ample, doc. a. 1557 (arx. de Montblanc). Quatre estoualles, las unas de pinte ample y les altres de pinte estret, doc. a. 1707 (mat. arx.).
|| 5. Rascle, instrument de fusta amb moltes pues per a replegar el boll i la palla després de la batuda (Garrotxa, Plana de Vic); cast. rastrillo.
|| 6. a) Cadascun dels barrots que travessen horitzontalment la roda dels cadufos de la sínia i li serveixen de dents per a engranar amb els braçols del rodet (Bal.); cast. aguador.—b) Cadascun dels barrots de la roda del molí de vent, que engranen amb els braçols de la llanterna (Eiv.); cast. diente.
|| 7. Cantell escafat de les peces que formen el fon o la tapadora d’un barril, i que va engastat en una mossa de la duella (val.); cast. tiesta.
|| 8. Peça de fusta o d’obra que és com una prolongació horitzontal de la part inferior de la campana de la xemeneia i que serveix d’escudeller (Mall.); cast. revellín. Baix de la campana ampla amb el pinte brillant per l’aram de les olles, Vidal Mem. 131.
Loc.—a) Obrir de pinte en ample: obrir completament; cast. abrir de par en par. Va obrint de pinte en ample de Gibraltar lo freu, Atlàntida vii. Hey ha una caxa molt gran uberta de pint’ en ample, Ignor. 32. Sa dona… obrí sa porta de pint en ample, Rond. Eiv. 74.—b) Viure a ses pintes amples: viure a l’ampla, amb completa llibertat, sense subjecció a ningú; cast. vivir a sus anchas (Martí G. Dicc.).
Var. form.: pinta (vegi’s l’article pinta); pl. píntens (Unum stoig de tenir píntens, doc. a. 1362, Man. Vicariat Gen. de Gir.); pínter (Les glasses hagen a tenir tres palms scassos de ample ab los píncters, doc. a. 1534, ap. Col. Bof. xli, 357).
Fon.: píntə (or., bal.); pínte (occ., val.); pínti (Ribagorça, Pallars Sobirà, La Llitera, Sta. Col. de Q.).
Etim.: del llatí pectĭne, mat. sign. || || 1, 2, 3.
Imatge de Google, Conèixer Artà. Cuina de Sos Sanxos,