Entorn: L’ullastrar del Puig Negre

Deia el savi Maturana que s’aprèn reflexionant amb altres; crec que tenia raó.
La reflexió a l’entorn del Puig Negre des de ses Planes estant, l’altre diumenge, va resultar alliçonadora.

L’actual ullastrar, fa una setantena d’anys, era un esponerós ametlerar.
Les carretades d’ametles que baixaven d’aquell coster!
La quantitat de “copets” que seviren per comprar una motocicleta o acabar el referit de la casa.
Quina meravella la bellesa de la floració febrerenca.
Després dels comentaris emmagatzemats en la memòria de la gent més gran se’n deriva la reflexió vers la rapidesa dels canvis que pot sofrir el nostre entorn físic.

Amb poc més de cent anys els Puig Negre passà de ser garriga a ser profitós ametlerar per passar, altra vegada a ser garriga, a ser ullastrar.

Els establits de les nostres possessions es situen, si fa no fa, entre el trencar del segle XX i la Guerra Civil. Així com pogueren, alguns anat temporades a treballar a Bones Aires, els nostres padrins anaren comprant bocinets de terra. A força de feina van treure la garriga i van sembrar-hi ametlers. Ametlers que cuidaren i, si fos el cas, reposaren els nostres pares que en tragueren bona part del profit.

Amb la substitució de les bísties pels tractors, signe inequívoc de progrés, les terres primes i mal planes, com les del Puig Negre s’anaren abandonant. Amb pocs anys els ametlers foren substituïts per ullastres amb bona part, nascuts del pinyolí de l’olivó que s’havien empassat els ocells.

D’ullastrar a ullastrar amb tres generacions, idò!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.