Ara que és hivern fa ganes posar una paraula hivernenca i fredolera, per això he recorregut a vànova, paraula que tenia en els meus arxius recollida de Déu sap on (el mal vici de no documentar la font quan toca). Ara el castellanisme colxa o la més general cobrellit o cobertor  li ha guanyat terreny fins al punt de ser digne d’entrar a aquesta secció.

Significat:  Cobrellit d’abric i d’ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell; cast. colcha. 

Grafies documentades: “Molt pintor veem qui pinta son lit de colors e de vànoves e de cobertors”, Llull Cont. 120, 7

Etimologia: És versemblant la que proposa Corominas DECast, iv, 670: del llatí tardà galnăpe, ‘manta’, resultat d’un creuament dels dos sinònims llatins gaunăcum i gausăpa, ‘mantell’, ‘roba de llana’.

Curiositat: Vànova cotonada és la que es compon de dues teles entre les quals s’emboteix cotó o llana perquè sigui més calenta (mall., men.).

(Fonts: Alcvoer-Moll)